Assignar funcions a la connectivitat
La xarxa internet va començar com un experiment als anys vuitanta. Avui en dia, el 78% de la població dels països desenvolupats està connectat a internet. Podem dir, considerant la piràmide de població, que tenim una connexió per persona en edat de fer-la servir.
Poder comunicar persones entre elles o persones amb màquines és només una part de les potencialitats de la xarxa. Podem fer que les màquines també puguin parlar entre elles o fins i tot que les coses (objectes que fins ara no necessitaven estar connectats) puguin oferir noves funcionalitats fruit de la seva connexió. Aproximadament una persona té al seu voltant més de cent objectes que en l'actualitat es poden connectar. Cent és una xifra que sembla exagerada, però si pensem només en els endolls, interruptors o llums que hi ha a casa ja en tenim un bon grapat. Si hi afegim el cotxe, els sistemes de vigilància de la llar, els electrodomèstics, el sistema de climatització, els comptadors de llum, aigua i gas, detectors d'incendis, equips de monitorització de l'estat de salut i tots els que hi ha a la nostra ciutat o a la nostra feina, podem superar el centenar.
Aquesta connectivitat ens servirà per obtenir dades generades per l'objecte i per poder modificar-lo de forma remota. Si bé podem veure la utilitat de connectar coses amb màquines i persones, ens pot quedar el dubte de per quina raó ho volem connectar a internet. La resposta la tenim en una de les lleis fonamentals de les xarxes de comunicacions: el valor d'una xarxa creix amb el quadrat del nombre de nodes de la xarxa. Està clar que si volem maximitzar la utilitat de la connexió ho hem de fer connectant-nos a la xarxa amb més nodes, és a dir, internet. La següent pregunta que ens podem fer és per quina raó pensem en connectar les coses ara i no fa un o dos anys. En aquest moment tenim les condicions necessàries per començar a connectar coses i construir la pròxima generació d'internet, la internet de les coses (IoT). Per una banda tenim una davallada en els preus dels dispositius, podem fer dispositius intel·ligents (o de forma menys pretensiosa, que funcionin tot sols) i tenim una internet omnipresent fàcilment accessible (el mòbil que portem a sobre n'és un bon exemple). El resultat és que per menys de 5 € tenim una cosa connectada a internet. Comença a ser difícil trobar excuses per no fer-ho, i això només és el principi. En el fons, allò que resulta interessant és què farem amb aquesta connectivitat, més que no pas com la farem.