Economia

Quadern dels mercats

La política mana

La victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials americanes ha estat, després del Brexit, una nova sorpresa en l'àmbit polític, un any que segueix avançant amb situacions inesperades en aquest àmbit, on tot el que no havia de passar ha passat, mentre en l'àmbit borsari és, precisament des del Brexit, que els índexs s'han mostrat més forts. En aquest sentit, mentre la primera reacció dels mercats al resultat electoral va ser negativa, també és cert que va ser molt més moderada del que es podia esperar i, a banda del tancament en negatiu de l'índex japonès Nikkei i l'obertura també en vermell de l'Euro Stoxx (-2,7%), en general, els actius de risc van reaccionar a l'alça i, a mesura que transcorria la jornada, les pèrdues es van anar revertint per acabar amb pujades moderades. Sembla com si el mercat ja hagués après del Brexit, que va portar a caigudes inicials molt més fortes que, a hores d'ara, ja s'han recuperat. Si bé érem dels qui esperàvem aquesta caiguda inicial dels mercats, també pensàvem que l'impacte a mitjà termini d'una victòria de Trump era mixt i no necessàriament negatiu, i que anava per barris. Dit això, vista la reacció inicial, tampoc sembla raonable que la victòria de Trump porti a un rebot etern del mercat i en algun moment es materialitzaran amb caigudes els dubtes que algunes de les seves propostes electorals susciten, com ja es va veure en les sessions posteriors.

La principal conseqüència de la política fiscal agressiva que proposa Trump, amb rebaixa d'impostos i una major inversió en infraestructures, seria un impacte positiu per impulsar el creixement econòmic (així com la inflació) a mitjà termini. Això, a més, incidiria en una expectativa encara més gran de pujades de tipus, de repunts de la rendibilitat del deute i de l'esperança de beneficis empresarials més grans que, en més o menys mesura, es traslladaran a Europa. Amb això, les borses aprofundiran en la rotació sectorial que es va iniciar al setembre i les caigudes dels sectors que cotitzen en nivells més cars es compensaran amb les pujades dels més barats, limitant els potencials dels índexs almenys fins que es demostri que els plans de Trump acceleren de veritat el creixement i els beneficis o fins que a Europa se segueixi per aquesta línia després de molts anys només preocupats pels dèficits. En tot cas, la situació actual sí que permet plantejar estratègies de selecció o stock picking que aporti una rendibilitat més gran.

Els principals guanyadors (tant a Europa com als EUA) serien les financeres (tipus més alts), les constructores i els recursos bàsics (més infraestructures i les expectatives de mesures proteccionistes enfront d'emergents). Pel costat contrari, els actius més negativament afectats serien la borsa i el peso mexicà (deteriorament de la relació amb els EUA, major pressió sobre el peso i propensió a apujar tipus per defensar la moneda) i els emergents en general. Per sectors, l'evolució a l'alça de la rendibilitat del deute afectarà negativament les regulades, elèctriques i concessionàries i, en general, totes aquelles amb un nivell elevat de deute, mentre que les renovables també podrien patir pel menor suport de Trump als tractats de medi ambient. A més, el pròxim 4 de desembre, Itàlia pretén ratificar la reforma constitucional, de què el principal objectiu és acabar amb la total igualtat de poders entre Parlament i Senat. Malgrat els esforços del president Renzi per inclinar la balança a favor seu, i encara que el nombre d'indecisos és molt elevat (al voltant del 24%), els últims sondejos apunten a una victòria del no, el que augmentaria molt la pressió sobre Renzi per dimitir, tant dins com fora del seu partit, amb el risc que s'acabessin celebrant eleccions anticipades el 2017, ara que les últimes enquestes apunten que el Moviment 5 Estrelles podria guanyar. En definitiva, una altra incertesa política en qupe caldrà veure si, com amb el Brexit i l'elecció de Trump, es dóna el pitjor escenari possible i els mercats ho ignoren i es fixen només en les expectatives de creixement, que, al final, és el que els pertoca.

Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia