L'atur jove és cosa de tots

L'atur juvenil s'ha revelat estructural i demana canviar mantres antics i fórmules enquistades per afrontar la situació amb mesures valentes. Aquests eren els punts comuns que ahir van reunir a Barcelona, a la seu del Banc Sabadell, experts convocats per l'associació empresarial FemCat. L'auditori era ple, amb personalitats rellevants, com ara l'exconseller Andreu Mas-Colell i el degà del Col·legi d'Economistes, Joan B. Casas, entre d'altres.

El primer a obrir foc va ser el catedràtic d'Economia de la UPF, José García Montalvo, que va captar l'atenció de l'audiència assegurant que “Catalunya i Espanya no tenen un problema amb l'ocupació juvenil; tenen un problema d'ocupació en general”, ja que, va recordar, en aquestes latituds “no és un tema nou” sinó estructural. El catedràtic va trencar alguns tòpics molt repetits: “No és cert que els universitaris ho tinguin millor a l'hora d'obtenir una feina.” En tot cas, va matisar, l'avantatge el tenen els titulats més grans, els que ja estaven ocupats, però no pas les noves fornades. García Montalvo va reflexionar des de prismes trencadors aspectes centrals, com ara la sobrequalificació o l'impacte que la bombolla immobiliària va tenir durant molts anys en l'abandonament escolar de bona part d'una generació. Pel que fa a la formació, pel membre de la UPF no ha millorat, malgrat tots els recursos i esforços que s'hi han destinat. Per Montalvo, doncs, el quid de la qüestió passaria per “no fer marxa enrere en les reformes estructurals”, renovar els debats sobre el model educatiu “deixant-se de discussions bizantines” i impulsar a fons la formació del professorat. Segons ell, convindria intensificar la informació que es dóna als estudiants sobre les expectatives laborals i salarials de les disciplines. Finalment, per García Montalvo, és el mateix teixit productiu, basat encara en activitats de poc valor afegit (totxo, turisme...) el que està generant una baixa demanda de professionals qualificats.

Les propostes del catedràtic van ser recollides, bé per abonar-les, bé per rebatre-les, en una taula rodona posterior, moderada pel periodista Antoni Bassas. L'economista Miquel Puig va coincidir amb Montalvo en el fet que el responsable del problema és un sistema productiu per al qual, d'entrada, va reclamar “un salari mínim interprofessional normal”, semblant al de la resta de socis europeus. Al seu torn, Afra Blanco, portaveu d'Avalot-Joves d'UGT, va reivindicar una garantia juvenil que s'avingui a les condicions del mercat laboral i productiu català, on, va destacar, “hi ha una forta desafecció per part dels joves treballadors, a causa de la precarietat i la falta d'estabilitat que es troben a la feina”. Blanco va assenyalar el problema que constitueixen uns professors “desgastats, amb aules sobresaturades”, per culpa de l'austeritat. Per la seva banda, Elena Guardans, presidenta executiva de Sellbytel, va defensar que la formació dels professionals s'ha d'orientar més cap a les capacitats que no pas cap als coneixements, mentre que Ricard Alfaro, de l'AEDIPE i sotsdirector d'Asepeyo, creu que cal orientar les polítiques cap al futur i va alertar de l'acceleració del procés de mecanització i robotització de la producció. Finalment, Santiago Sabatés, conseller delegat d'Eurofragance, va reivindicar unes polítiques de proximitat, ja que “ els països petits, com Dinamarca, són més fàcils de gestionar”.