Populisme?

Populisme és una de les paraules clau de l'any passat i probablement del que ve. Les eleccions als EUA i els referèndums al Regne Unit o a Colòmbia han tingut resultats inesperats que molts analistes han atribuït al populisme de les opcions vencedores.

Aquestes victòries es basen en el descontentament de les classes mitjanes paradoxalment quan els Estats Units, Alemanya o el Regne Unit es troben en màxims històrics d'acumulació de riquesa. Però, i el repartiment?

Els grans beneficiaris de la globalització han estat les classes mitjanes dels països en vies de desenvolupament i les grans fortunes. Els perdedors, les classes mitjanes dels països desenvolupats.

Per això hi ha moltes respostes dolentes. Intentar revertir la globalització com Trump. Això des dels temps dels mercantilistes anglesos ja es veu que anirà malament. Regalar diners com aquests d'Extremadura que subvencionen sofàs. Buscar un cap de turc, com Colau demonitzant Airbnb o els de la CUP obsedits a apujar l'IRPF sense ni saber què és una sicav.

La classe mitjana és la base del nostre sistema liberal democràtic. Urgeix per tant trobar respostes bones, i hi ha moltes possibilitats. Primer, avançar en la igualtat d'oportunitats, tot evitant que la concertada fabriqui guetos amb diner públic o que el sector públic no sigui meritocràtic (la Generalitat tindria feina). Segon, revisar impostos per incentivar la creació de riquesa i no la seva acumulació (només cal recordar com va acabar l'Imperi romà) i impedir el dúmping fiscal entre països. Tercer, dificultar els comportaments egoistes obligant empreses a publicar anualment la ràtio entre salari màxim i mínim.

Trump o Le Pen s'aprofiten del fet que mecanismes com l'ascensor social o la justícia s'han rovellat. Cal renovar-los ja que ells no ho faran.