L'espai d'interès agrari del Baix Ter (II)

«El territori del Baix Ter presenta una estructura agrària regular i definida que caracteritza en gran manera el paisatge i els ecosistemes d'aquesta plana del Baix Empordà. La vegetació autòctona de la ribera del riu Ter i els recs i còrrecs que hi desguassen, conviu amb els conreus tecnificats en què la mà respectuosa de l'home manté l'ancestral estructura parcel·laria, de tal manera que es conserva un territori en què es potencien els valors ecològics i la rendibilitat econòmica de l'activitat agrària». Lluís Gratacós. Arquitecte.

En la primera part d'aquest article parlava ara fa uns dies de la importància dels espais agraris en l'ordenació del territori i la producció alimentària i de la urgència de definir-los i legislar-ne la protecció; una necessitat que es fa imperiosa en diverses zones agrícoles del país. Ara em centraré en el cas concret de la primera proposta que es fa seriosament a les comarques gironines: la creació de l'espai d'interès agrari del Baix Ter, una figura que es planteja com un marc de col·laboració entre el sector de la pagesia i les administracions públiques, sobretot la local.

L'àmbit de la proposta presentada pren com a referència els municipis del Baix Empordà que van impulsar l'Agenda 21 del Baix Ter. Ocupa una superfície de 26.866 hectàrees i està integrat per 20 municipis: Albons, Bellcaire d'Empordà, Colomers, Foixà, Fontanilles, Garrigoles, Gualta, Jafre, la Tallada d'Empordà, Palau-sator, Pals, Parlavà, Rupià, Serra de Daró, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, Ultramort, Verges i Vilopriu. La definició final d'aquest àmbit territorial haurà de ser delimitada amb l'adscripció voluntària dels ajuntaments i amb el consens dels municipis i dels agents socioeconòmics. A més, s'haurà de tenir en compte la composició municipal de la futura comunitat d'usuaris de l'aqüífer del Baix Ter, com a interlocutora en la definició de l'espai agrari i com a candidata a formar-ne part en el futur. Atès el component local que es vol donar a l'espai agrari, la seva gestió es podria fer a través d'un consorci.

Actualment, en aquesta zona predominen les explotacions agrícoles dedicades als cereals, els farratges i la fruita. Entre els cultius, el de la poma i l'arròs ocupen un lloc preferent, tan en extensió com en qualitat i prestigi internacional. Pel que fa a la ramaderia, les explotacions de porcí, boví i oví s'han anat reduint, de manera que, en les dues darreres dècades, han desaparegut més de la meitat de les granges.

L'activitat agrària ha estat, i és avui encara, la principal, pel que fa a ús del sòl. Durant el període 1987-2002, la superfície conreada va augmentar, la qual cosa demostra que el sector és actiu, tot i les condicions econòmiques desfavorables. Una gran part d'aquesta producció agrícola es basa en productes d'alta qualitat, fet que representa un potencial enorme des del punt de vista comercial. A tall d'exemple, podem destacar la indicació geogràfica protegida (IGP) Poma de Girona i la denominació d'origen protegida (DOP) Oli de l'Empordà. També és molt remarcable l'esforç d'innovació constant del sector, tal com constata la creixent implementació de la producció integrada de fruita dolça, molt més respectuosa amb l'entorn, i amb una aportació més gran de valor afegit al producte. També és remarcable la modernització dels sistemes de regadiu, cada cop més eficients, i estratègics, en la viabilitat i extensió dels cultius.

Que l'activitat agrícola al Baix Ter és una realitat constatable i amb un actiu humà amb vocació de futur, ho demostra el fet que més d'un 67% dels ajuts a pagesos joves concedits al Baix Empordà pertanyen a aquesta zona geogràfica. Això vol dir que, malgrat les dificultats del sector, quan parlem en termes de relleu generacional, en aquest àmbit, disposem de moltes persones amb vocació de mantenir l'activitat com a mitjà per guanyar-se la vida.

Si fins ara he citat elements positius i que donen valor afegit a la producció agrària, la pressió humana i la transformadora, vinculades al turisme, la segona residència i les infraestructures de comunicació, creen conflictes de convivència entre el model agrari i la resta d'usos i activitats. La implantació, legal i il·legal, d'activitats no agràries en sòl rural és un fet que cal reconduir i corregir. També és una evidència la dificultat dels ajuntaments, a causa de la manca de recursos, per fer complir la normativa urbanística.

El consorci de l'espai agrari del Baix Ter de ben segur que pot coordinar i optimitzar els recursos dedicats al sòl no urbanitzable, al mateix temps que pot ser l'interlocutor vàlid i eficient davant de les administracions quant a temes d'abast supramunicipal, alguns de les quals ja es vénen treballant, d'una manera dispersa, a través de diversos organismes, com ara la contaminació per nitrats, el manteniment de cabals al Ter, la garantia de la disponibilitat d'aigua per al reg, la valorització dels recs històrics i el manteniment en bon estat de la xarxa de camins i pistes forestals.

El model de gestió ha de consolidar l'espai agrari i, al mateix temps, ha de tendir a la sostenibilitat. És a dir, ha de conservar els recursos sense deteriorar el paisatge, alhora que ha de ser econòmicament viable i socialment acceptable, amb unes línies d'actuació concretes que possibilitin canalitzar ajuts públics i privats, establir vigilància rural, crear marques de qualitat, promoure la comercialització de proximitat, etc.

La figura d'espai d'interès agrari és del tot compatible amb la resta de qualificacions sectorials que tingui o pugui tenir el territori i no vol, en cap cas, contraposar-se al projecte de Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que en aquests moments està tramitant la Generalitat de Catalunya, sinó que es tracta de dues figures que es complementen i es necessiten, i que representen una oportunitat de futur per al progrés econòmic local.

L'espai d'interès agrari del Baix Ter no és res més que una eina per reforçar l'activitat agrària i valoritzar l'entorn: una aposta per un territori agrícola de qualitat. Això és el que alguns pensem des del Baix Ter. Per acabar de convèncer-vos, us convido a l'exposició Pagesos. Home i paisatge al Baix Ter que es va inaugurar dissabte passat al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Es tracta d'un merescut reconeixement a la gent que viu al camp i del camp, i que amb el seu treball constant i tenaç ha modelat, generació rere generació, el paisatge que ens envolta.