Emprenedoria corporativa

A primer cop d'ull, barrejar start-ups i empresa establerta o corporació pot semblar una contradicció. El cert és que hi ha punts de trobada. En un escenari de maduresa dels mercats tradicionals i acceleració de la innovació tecnològica, les vies d'expansió per a l'empresa establerta passen més per la disrupció que pel creixement orgànic. Els departaments d'I+D poden fer una bona feina incorporant per exemple noves funcionalitats al producte existent, però difícilment anticiparan un canvi de mercat per substitució del producte.

En els darrers anys, moltes empreses s'han aproximat a les start-ups amb programes d'emprenedoria corporativa. El 2016 les empreses establertes han participat en gairebé la meitat de les inversions en capital risc als Estats Units.

Per a l'empresa, quins són els punts que cal tenir en compte? Primer, que l'actual moda per l'emprenedoria corporativa té precedents de fracàs als seixanta, vuitanta i finals dels noranta. Les empreses entraven en start-ups seguint la moda (valoracions altes) i en sortien aviat si no hi havia resultats (falta de persistència). Segon, tenir clar què pot aportar l'empresa a l'start-up a canvi d'accions. Pot ser accés a clients, tecnologia, hores de desenvolupament, etcètera. Si només són diners, no seran diferencials. Tercer, cal definir canals de comunicació i persones que facin de traductors entre l'empresa i l'start-up. Parlen diferents idiomes i van a diferents ritmes.

Un programa d'emprenedoria corporativa no requereix un gran pressupost si el basem en recursos existents i, a part de retorns financers, pot aportar agilitat i capacitat d'anticipació a l'empresa. Per a l'emprenedor, avaluar l'empresa segons aquests factors pot ajudar a trobar el soci que aporti valor específic a la seva start-up.