Infraestructures
Les autopistes pagaran 2,2 milions més d'IBI aquest any
Les concessions d'Acesa, que pertany a Abertis, van perdre l'estiu passat la bonificació del 95% de l'impost de què havien gaudit fins ara
Se'n beneficiaran 27 consistoris de la demarcació, que cobraran fins a mig milió anual extra
Els municipis pels quals passa una autopista que està sota la concessió d'Autopistas Concesionaria Española SA (Acesa, ara dins del grup Abertis) tindran aquest 2017 més ingressos. Així ho estableix l'extinció de la bonificació del 95% de l'impost sobre béns immobles (IBI) de què gaudia aquesta concessionària des del franquisme, i que havia recollit també la legislació democràtica. Tot i que la bonificació es va acabar formalment el 31 d'agost de l'any passat, aquest serà el primer exercici en què els ajuntaments afectats podran enviar els rebuts per la totalitat de l'impost, amb el consegüent augment de la recaptació, que el servei BASE de la Diputació de Tarragona xifra en 2.248.389,47 euros.
En total, també segons la Diputació, seran 27 els ajuntaments que es beneficiaran d'aquest canvi, que a la demarcació afecta, per una banda, el tram de l'autopista AP-7 entre Vila-seca i el límit amb l'Alt Penedès (el tram sud que discorre per les Terres de l'Ebre és concessió d'Aumar) i, per l'altra, el pas de l'AP-2 per les comarques del Baix Penedès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. L'extinció de la bonificació, que havia estat criticada i fins i tot denunciada als jutjats per diversos ajuntaments, la fixa un reial decret del 1998, que modificava les condicions de la concessió d'Acesa. Fonts d'Abertis van confirmar també a aquest diari que ja han “previst la seva obligació tributària” i que passaran a abonar “el 100% de l'IBI” a mesura que els vagin arribant els rebuts.
Els diversos ajuntaments afectats ja han començat també a fer tràmits per poder incorporar aquest canvi en la tributació de les autopistes. Un dels que experimentaran un increment més important és l'Ajuntament de Tarragona, que calcula que aquest any cobrarà d'Acesa 518.705,47 euros, quan fins ara tan sols ingressava 25.935,27 euros en concepte d'IBI de l'AP-7. El regidor d'Hisenda de Tarragona, Pau Pérez, però, es mostra cautelós en aquest sentit: “Cal tenir present que la concessió actual acaba el 2021 i que l'escenari posterior és incert”, subratlla, ja que, afirma, si l'autopista passés a ser d'ús públic i gratuït, deixaria de tributar l'IBI. “Podria formar part d'una estratègia de futur [de la concessionària]”, hi afegeix. Tarragona té previst donar audiència prèvia a Acesa per comunicar-li el canvi.
Diversos municipis, de fet, encara estan calculant les xifres exactes que els suposarà la fi de la bonificació. Al Vendrell, l'alcalde, Martí Carnicer, situa l'ingrés a l'entorn dels 300.000 euros anuals. Vila-seca, per la seva banda, ha xifrat el que ingressarà en 52.289 euros (fins ara en cobrava 3.000), i Torredembarra, en uns 41.000. Constantí xifra el benefici en 157.047 euros. A la Conca de Barberà, Montblanc espera ingressar 164.000 euros amb el rebut de l'IBI a Acesa, segons van detallar fonts d'ERC, mentre que al Pla de Santa Maria, l'alcalde, Mateu Montserrat, calcula que rebran uns 140.000 euros. “Ja ho tenim pressupostat i suposarà uns beneficis, però fins que no tinguem els diners no ens ho creurem”, va afirmar.
LA XIFRA
Mocions i sentències
La bonificació del 95% de l'IBI de què gaudia Acesa i que mantenen altres concessionàries procedeix d'una decisió de l'època franquista que es va recollir en la llei d'hisendes locals del 1988. Ara els tràmits dels ajuntaments han anat precedits, en molts casos, de l'aprovació de la moció que ha impulsat ERC en diversos municipis, i que altres formacions com ara Ciutadans també han defensat. Tarragona, el Vendrell, Constantí, Montblanc i Roda de Berà són alguns dels que han aprovat aquest text, que reclamava també a l'Estat que no fes cap acció per revalidar aquesta bonificació.
Diversos d'aquests ajuntaments ja van intentar anteriorment per la via judicial aconseguir cobrar el 100% de l'IBI a Acesa. Tan sols Vila-seca se'n va sortir, amb una sentència pionera que li va permetre ingressar 400.000 euros d'anualitats anteriors. Altres recursos, en què, a més d'aquesta població, hi van participar setze municipis més, van acabar frustrats després que el Tribunal Suprem donés la raó a l'Estat i els negués el dret a rebre les quotes endarrerides des del 2006. Alguns municipis fins i tot van haver de retornar diners que ja havien cobrat en compliment de la sentència.