Toca política, ‘vicepresi'

El vicepresident Junqueras volia dissertar ahir sobre economia i, com no podia ser d'una altra manera, va acabar parlant de política. El màxim responsable econòmic català assistia, com ha fet en altres ocasions, a una trobada amb alumnes de quart d'ESO en un institut públic per prendre-hi contacte després de l'aplicació del programa EFEC, que ja fa cinc anys que aporta educació financera als alumnes de quart d'ESO a partir de les recomanacions de la Comissió Europea i de l'OCDE.

Però si el programa comprova i fomenta que els joves estudiants coneixen com es gestiona un pressupost o com es programa l'estalvi en funció de les aspiracions o necessitats futures, les mans que es van aixecar durant el debat, després de la didàctica introducció de Junqueras, no eren per ampliar o rebatre l'exposició del vicepresident. A la colla d'estudiants d'ensenyament mitjà (també n'hi havia alguns de batxillerat), a l'espaiós i gimnàs de l'institut Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires, el que els picava més la curiositat eren els efectes que tindria la independència de Catalunya sobre la vida dels ciutadans. Junqueras va poder copsar la preocupació per una possible sortida de la UE, per l'estructura –liberal o socialista?– del futur estat, la pressió impositiva sobre les empreses i les grans fortunes i l'eventual pèrdua de la ciutadania espanyola o europea, entre altres qüestions, que el vicepresident va respondre pacientment.

Abans, però, Junqueras s'havia esplaiat explicant fins a quin punt és important per a la població un pressupost públic sa i ben gestionat. Va recordar que un 70% del volum de diners van a parar a la sanitat i l'educació, i que garantir uns bons ingressos, obtinguts a partir d'una generació de riquesa sostenible, és garantia de benestar per a la ciutadania d'un país.

El vicepresident va voler posar l'accent en el concepte d'atzar com un component que pot determinar els avatars de les persones i que la justícia social ha de servir per compensar-lo, ja que ultrapassa altres factors més controlables “com ara l'esforç, la constància i les capacitats i habilitats que cadascú desenvolupi”. Per això, “un pressupost públic és l'eina de protecció per evitar que l'atzar tingui conseqüències negatives en les persones i una garantia de la igualtat d'oportunitats”, va reblar.

Intercalant uns quants “Em seguiu?” de tant en tant, el segon home del govern va anar escandint algunes tesis que no per conegudes són menys rellevants, com la urgència de desenvolupar capacitats i d'ampliar coneixements no lineals sinó en xarxa, de treballar les habilitats socials i el potencial d'adaptació a canvis cada cop més ràpids i ignots, que vindran determinats, per exemple, per la preponderància d'una o altra llengua, o per la piràmide poblacional i la seva relació amb l'ocupació, la productivitat i els salaris. I és que “afrontar el món des dels apriorismes no ens ajuda a captar com va canviant”, va subratllar Junqueras, que no va oblidar fer un petit toc d'alerta sobre l'art de viure el present dels adolescents, que, sovint, els dificulta tenir “una bona percepció del futur”.