“Vaig néixer entremig de botes i bocois”

Molt bé. És un concurs que té un gran prestigi i hi participen vins i caves de totes les denominacions d'origen de Catalunya. El vam idear el sommelier i amic Eduard Solà i jo amb l'objectiu de promocionar els vins catalans. En aquesta edició hi han participat uns dos-cents tastadors, presidits per Josep Roca, d'El Celler de Can Roca, i autoritats gironines que van triar a cegues entre els més de dos-cents vins i caves de totes les denominacions catalanes que participaven en diverses categories: negres, joves, negres amb criança, caves, blancs i dolços, entre d'altres.

El Giroví és un concurs atípic. D'una banda, perquè hi concursen vins i caves de totes les denominacions d'origen catalanes quan el més habitual és que cada una d'aquestes regions organitzi el seu certamen i només per a vins de la seva zona i perquè el jurat el formen experts del sector vitivinícola però també aficionats i persones que no es dediquen professionalment al món del vi i aquesta barreja d'opinió entre professionals i consumidors és especialment valorada pels cellers que presenten els seus vins a concurs. En aquest concurs també premiem els millors vins de la Denominació d'Origen Empordà.

Vaig néixer entremig de botes i bocois. El pare, que també es deia Agustí, tenia un magatzem de vins a granel al carrer Santa Eugènia de Girona i nosaltres ens passejàvem amb bicicleta pel mig de les botes. Recordo que quan no ens veia ningú agafàvem un petit got i, d'una aixeta, tastàvem un vi que ens agradava molt. Després vaig saber que allò era moscatell. Quan vaig fer catorze anys, la família va decidir que em quedaria a treballar a casa i a mi em va semblar molt bé. Tot i que el magatzem va viure diferents transformacions sempre va estar al mateix lloc i vaig estar-hi fins que van plegar.

Sí. Hi va haver un moment que tenia el negoci de vins, dues xarcuteries i un restaurant. En aquella època també vaig ser el primer president de la federació d'hoquei sobre patins, però ho vaig haver de deixar perquè entre els negocis, i haver de criar vuit fills, la meva dona i jo no paràvem.

És cert. Quan els vins van passar de granel a embotellats vaig decidir assistir a uns cursos que feia l'Incavi. Allà vaig començar com a alumne i hi vaig acabar com a professor d'anàlisi sensorial. També he fet col·laboracions en revistes i diaris i vaig crear l'Escola de Tastavins, que encara funciona i que hem impartit molts cursos d'iniciació al tast de vins per a sommeliers. No som enòlegs, som sommeliers.

Jo sempre dic que l'enòleg és el ginecòleg del vi i el sommelier és el pediatre. L'enòleg cuida les botes i el procés del vi fins que està embotellat i en canvi el sommelier és el que l'ha de recomanar i analitzar sensorialment; fem maridatges per saber amb quin plat pot funcionar millor. Tot i que és molt subjectiu, la gent agraeix que l'orientis una mica.

A milers de persones de totes les comarques de Girona [somriu]. Ara ja no tinc l'activitat comercial però continuo impartint alguna classe a l'Escola d'Hostaleria de Girona però no als alumnes sinó en el curs de sommeliers que s'organitza conjuntament l'Escola d'Hostaleria i la UdG. També faig alguna col·laboració en algun mitjà i en algun restaurant que a vegades em demana assessorament sobre algun vi o tast de vins.

Molt més. Entendre-hi de vins ara està de moda. El problema és que hi ha molta gent que es pensa que hi entén però no és així. Sort que ara puja jovent que ha après a beure vi i que en beu poc i bo. És jovent que no pren vi només pel fet que sigui d'una denominació d'origen que té anomenada, sinó que vol saber quina casa hi ha al darrere, quin enòleg, quin terreny i quin clima ha tingut aquell vi.

Han passat de ser vins de qualitat mitjana a ser de gran qualitat, fins i tot a escala mundial i amb puntuacions altíssimes en concursos que es fan arreu del món. Ha estat una denominació d'origen emergent que no ha parat de pujar i que millora qualitats i obre cellers nous. Hi ha altres denominacions d'origen que havien arribat a dalt de tot però que ara han fet una mica de davallada no tant en qualitat sinó en prestigi i acceptació en el mercat i que ara lluiten per no perdre el primer lloc. En canvi la Denominació d'Origen Empordà encara està pujant. Ara ja podem competir amb els millors amb puntuacions altíssimes.

És cert. Hi ha altres zones com ara Sant Martí vell, per exemple, on hi ha el celler Eccoci Wine, que és un vi amb cara i ulls del Gironès, o el celler Ses Vernes de Blanes, que fa cava amb raïms de Blanes. A la demarcació han aterrat enòlegs que han passat per la Facultat d'Enologia de Tarragona que són els que donen empenta a fer vins ben fets, millorant la qualitat i l'empenta comercial.

Surten vins contínuament i és lògic que així sigui perquè les cases ho han de fer per tenir arguments de venda. Si no fos que totes les cases exporten molt no hi hauria tants cellers i algun hauria de plegar.

Sí. Els grans ho tenen més fàcil a l'hora d'introduir els vins en el mercat i per descomptat exportar. En canvi els que són petits, per desgràcia, tenen el problema que l'enòleg ha de fer moltes gestions que no li tocaria fer, com ara encarregar-se de la distribució, perquè les vendes que solen fer són de proximitat, i fins i tot cobrar-lo.

L'objectiu dels cellers és figurar a la carta dels restaurants. El problema és que molts restaurants només volen novetats. I jo hi estic en contra perquè quan fan neteja de cartes treuen vins boníssims i de tota la vida i hi posen únicament vins que ells descobreixen. I això és molt maco però té un perill, perquè si un client que entra al restaurant és un aficionat al vi ja li agrada que li ofereixen novetats i s'hi arrisca, però en canvi si és una persona que no hi entén, que és la majoria, i s'ha de deixar aconsellar, quan no li encertis el gust marxarà disgustat. Soc partidari que els restaurants tinguin un cinquanta per cent de vins nous i un cinquanta per cent de clàssics per evitar, així, que el client es desorienti. Però també perquè si son bons és injust expulsar-los de la carta.

El millor vi no existeix perquè tot depèn del gust del consumidor. A partir d'aquí, el més important és saber quina denominació volem i quins plats haurà d'acompanyar. Per al marisc o el peix a la planxa el millor és un vi blanc, per a peixos amb salsa és recomanable un vi emmagatzemat en fusta i per a les carns, els negres o els rosats. Evidentment convé valorar la relació qualitat-preu del producte perquè penso que hi ha vins que són exageradament cars. Si es vol quedar bé, el més fàcil és comprar vins de cellers reconeguts o anar a una botiga especialitzada i deixar-se aconsellar pel botiguer.

N'he rebut uns quants, sí i n'estic molt agraït perquè és el millor reconeixement que m'ha demostrat el sector. No hi ha res tan bonic com sentir-se estimat pel sector on et mous. He rebut guardons de la Cambra de Comerç, de l'associació de sommeliers, i de la Denominació d'Origen Empordà, que va ser l'últim que vaig rebre. Em van premiar amb el Bacus Emporità per la meva llarga trajectòria en el món del vi: cofundador de l'Associació Catalana de Sommeliers, dels Mestres Tastavins i Cellerers de Catalunya [entitat que presideix], de la Venerable Confraria de la Bota de Sant Ferriol de l'Empordà, fundador de l'Escola de Tastavins del Gironès, professor a l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Girona i de la Universitat de Girona i membre del comitè de tast de la Denominació d'Origen Empordà així com de diferents jurats de classificació de vins a Catalunya i França, entre molts d'altres. Va ser un premi que em va fer molt feliç perquè me'l va donar el sector.