Economia

El 80% de la facturació del Bages prové de 250 empreses

Iberpotash (amb prop de 300 milions d'euros anuals), Denso (232) i Tous (223) són les tres companyies que lideren el rànquing

El sector dels vehicles de motor i altres materials de transport és el que més factura

La gran part del pastís de l'economia del Bages se l'emporten tres empreses: Iberpotash, Denso i Tous. Són les que lideren el rànquing de les 250 principals companyies de la comarca, les quals s'enduen, entre totes, el 80% de la facturació.

Les xifres provenen de la publicació Estructura empresarial del Bages 2016, que ahir es va presentar a l'Ajuntament de Manresa. És la desena edició de l'estudi, que es realitza anualment i plasma quina és la situació econòmica de la comarca. S'ha fet a partir de l'anàlisi dels comptes anuals de 2.710 empreses, segons les quals van facturar 5.103 milions d'euros i van donar feina a 25.820 treballadors. Les xifres, per l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, són superiors a les d'anys anteriors, “fet que demostra que hi ha un canvi de tendència i un repunt de l'economia”.

Les dades corresponen a l'any 2014 i només inclouen societats limitades (2.398) i societats anònimes (312), que són les úniques que han de presentar els comptes al registre mercantil. Per tant, hi ha empreses importants que no estan reflectides en aquesta publicació, ja que són públiques o fundacions. En aquest gruix hi hauria, per exemple, la UManresa, Althaia o els autònoms, com també un gran nombre d'empreses del sector primari en què el titular és individual.

Teixit diversificat

Per sectors, la palma se l'emporta el de vehicles de motor i altres materials de transport, amb una facturació de prop de 800 milions d'euros (15,6%). El segueixen el sector dels productes alimentaris i begudes, amb 421 milions d'euros (8,3%); els productes metàl·lics, amb 333 milions (6,5%); i la indústria extractiva, amb 308 milions (6%). Amb tot, dins aquest darrer sector és on es troba l'empresa líder a la comarca, Iberpotash, que va registrar el 2014 una facturació de 293 milions d'euros. Darrere seu, Denso Barcelona, amb 232 milions, i Joyeria Tous, amb 222. En quart lloc hi ha Metalbages (140 milions) i, tot seguit, l'Escorxador d'Avinyó (127 milions). Aquestes cinc empreses capdavanteres ja ocupaven les primeres posicions en els estudis de 2014 i 2015.

La

regidora de Dinamització Econòmica de Manresa, Mireia Estefanell, va valorar que el fet que les cinc empreses més importants formin part de sectors tan diferents “possibilita el creixement, ja que no es tracta d'un monocultiu empresarial, sinó d'una diversificació consolidada”. També va apuntar que el 25% de les empreses han estat creades a partir del 2005: “Això demostra que, tot i la crisi, el teixit industrial continua viu.” La regidora va fer menció del paper de les pimes i l'ocupació que es genera a la comarca, que anualment dona feina a més de 25.000 treballadors.

Les xifres de Manresa

El primer lloc del rànquing de municipis bagencs segons la facturació és per Manresa, amb 1.514,7 milions d'euros. La segueixen Sant Fruitós i Santpedor, amb 786,4 i 746,4 milions, respectivament. Junyent va destacar com a “molt positiu” que la suma de tots dos pobles iguali la de Manresa. Altres xifres que es van donar a conèixer són el teixit productiu de la ciutat, que té 1.220 empreses –de les quals 1.076 són societats limitades i 144 anònimes– i l'ocupació, amb 9.831 treballadors.

Les activitats que concentren un major volum de negocis són les que s'inclouen dins la categoria Altres indústries manufactureres, on destaca l'empresa Joyeria Tous SA –la firma té diverses companyies, com ara S Tous SL o Tous & Tous Complements SL, que estan més avall en la llista–; Maquinària i equips, amb Ausa al capdavant; i Venda i reparació de vehicles de motor, categoria on trobem Futurauto.

Model extrapolat

A la presentació de la publicació també hi va assistir Sònia Recasens, diputada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona. I és que el model que utilitza des de fa deu anys l'Ajuntament de Manresa per dur a terme aquesta radiografia econòmica ha estat copiat per la Diputació per realitzar el primer estudi de l'estructura empresarial de la demarcació.

Recasens va afirmar que la voluntat és fer que sigui un estudi anual: “El que feu a Manresa és una prova d'èxit d'aquesta metodologia. Esperem poder-la utilitzar també per analitzar cada any quin és el teixit empresarial de la província.” En aquesta primera publicació, es constata que el Bages és la setena comarca per xifra de negoci a la demarcació, darrere del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Osona i Maresme.

LES FRASES

Les dades mostren que hi ha un canvi de tendència en l'economia bagenca
Valentí Junyent
Alcalde de manresa
Gràcies al model de Manresa hem pogut radiografiar Barcelona per primer cop
Sònia Recasens
diputada de promoció econòmica i ocupació
Les pimes juguen un paper molt important dins el nostre teixit empresarial
Mireia Estefanell
regidora de dinamització econòmica


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.