Lear i els sindicats pacten finalment les condicions del tancament de Roquetes
Després d'una reunió maratoniana a Treball, la multinacional accepta indemnitzacions de 27,3 milions
Una de les dificultats per arribar a un acord entre les parts ha estat l'antiguitat de gran part de la plantilla, que fa que s'incrementi la partida econòmica que l'empresa ha de destinar a cobrir les indemnitzacions, que finalment puja a 27,3 milions d'euros. «És un preacord econòmic possible, però la nostra firma està condicionada a l'aprovació dels treballadors», va explicar ahir el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó. Els tres sindicats en representació al comitè d'empresa, CCOO, la UGT i la USOC, admeten que han forçat l'empresa a pagar el màxim possible però no en volen fer una valoració positiva perquè suposa el tancament d'una fàbrica que deixarà l'atur 515 treballadors. Avui l'acord se sotmetrà a la votació de la plantilla, que és qui té l'última paraula.
Per fer possible l'entesa entre els sindicats i Lear, Treball va pressionar els representants de l'empresa perquè parlessin telefònicament amb la direcció de la multinacional als Estats Units, i així es va aconseguir ampliar la borsa de diners totals destinats a cobrir les indemnitzacions. Unes indemnitzacions que no han arribat als 60 dies de sou per any treballat que es van aconseguir a Cervera i que en principi reclamaven els sindicats per acceptar el tancament de la fàbrica de Roquetes. Finalment, el principi d'acord estableix una indemnització de 50 dies de sou per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats i amb una indemnització màxima de 150.000 euros per cada treballador.
Uns 80 treballadors de la planta de Roquetes fa més de 30 anys que treballen a l'empresa i la mitjana d'antiguitat dels 515 treballadors és de 18 anys, i això fa augmentar les indemnitzacions per treballador. L'edat mitjana dels treballadors de Lear és de 45 anys, i només 45 dels acomiadats tenen més de 55 anys i es podran acollir als beneficis de la prejubilació voluntàriament.
Vuit llargues reunions
Han estat necessàries vuit reunions, les dues últimes al Departament de Treball, per arribar al principi d'acord. «Tot i que l'acord ha estat molt costós, és el millor que s'ha pogut aconseguir», va manifestar el responsable de política sindical de la federació del metall de la UGT, José Antonio Pasadas. Quant als actius dels immobles, que s'havien posat sobre la taula per l'empresa com una part més de la indemnització per als treballadors, Pasadas va explicar que finalment es va rebutjar aquesta opció per no dependre de la gestió de la venda d'aquests immobles per complementar la indemnització, i es van reclamar més diners a la multinacional. Per la seua banda, el secretari general de la federació d'indústria de CCOO, Javier Pacheco, va explicar: «És l'acord real i possible a què s'ha pogut arribar davant d'un posició empresarial bastant dura.» També la USOC admet que s'ha aconseguit un acord «possible». En aquest sentit, el secretari d'acció sindical de la USOC, Antoni López, va recordar que les indemnitzacions mitjanes a la planta de Cervera van ser de 30.000 euros.
Resignació entre la plantilla
Els treballadors de Lear van rebre ahir amb aplaudiments els representants sindicals, pel principi d'acord que han aconseguit i que van explicar en detall a la plantilla en una assemblea informativa. Tot i que l'acord no es votarà fins aquest matí –la votació tindrà lloc a la fàbrica entre dos quarts de deu del matí i les dues del migdia–, la majoria de treballadors l'acceptaven ahir amb resignació. «No estem contents perquè la fàbrica tanca, però hem aconseguit un bon acord tenint en compte com està la situació», va manifestar Joan Manel Franch, que fa 20 anys que treballa a Lear.«Hem perdut la feina i molts anys dedicats a l'empresa», lamentava Eloi Ponce, que fa 10 anys que treballa per a la multinacional. Per la seua banda, Carmen Rodríguez, una de les treballadores més antigues (fa 36 anys que hi treballa), va felicitar els membres del comitè d'empresa pel treball de les darreres setmanes, però de la mateixa manera que molts altres treballadors es va mostrar crítica amb el govern. «L'administració s'ha portat molt malament amb nosaltres, la consellera Serna va dir que es miraria amb lupa l'ERO, però em sembla que no en tenia», va dir Rodríguez. També Josep Gaya va lamentar la falta d'ajut de la Generalitat. «L'atur no és indefinit i si els polítics no fan alguna cosa, les Terres de l'Ebre estaran encara molt pitjor d'aquí a dos anys», va assenyalar Gaya. Ell i la seua parella treballen a Lear i, per tant, es quedaran a l'atur el 2010.