Robots: oi que no ens farem mal?

Com a bon visionari, Isaac Asimov va escriure als anys quaranta les mítiques tres lleis de la robòtica, que succintament estableixen que els robots han d'obeir i respectar la vida humana per sobre de tot. Possiblement encara no caldrà aplicar la normativa del referent rus de la ciència-ficció, però sí que cal posar-se ja les piles perquè, segons economistes, enginyers i industrials, passi el que passi, la robotització i l'automatització de la indústria seran (o són) realitat.

Ja no parlem de quan Deep Blue va guanyar Kaspàrov als escacs. Parlem, per exemple, de Fastbrick Robotics, que ha produït un enginy capaç de posar cada hora mil maons d'una casa al lloc on els plànols li ho indiquin, o d'una impressora en tres dimensions capaç de fabricar una pròtesi totalment personalitzada per a un malalt, o d'un dron duent a casa una compra efectuada a través d'internet.

Serà inevitable i així ho assegura Max Lemke, cap de la unitat de d'innovació en la indústria digital de la Comissió Europea, que insta a “ocupar-se'n” i no tant a “preocupar-se'n”.

El cas és que ja fa temps que periòdicament apareixen a la premsa notícies com l'estudi de la Unctad que assegurava que els robots podrien posar en escac fins a dos terços dels llocs de treball als països en vies de desenvolupament, que perdrien la seva capacitat d'atracció com a proveïdors de mà d'obra barata. Als països desenvolupats, la visió és ambivalent. Mentre per a molts la nova revolució industrial contribuirà a la relocalització de la indústria als territoris d'origen, d'altres emeten missatges més ominosos. Fa pocs mesos, l'oficina presidencial dels EUA alertava que la intel·ligència artificial podria amenaçar fins al 47% dels llocs de treball de la potent indústria nord-americana.

I malgrat tot “Don't panic”, insisteix Lemke. La transformació digital canviarà la nostra vida, creu l'observador europeu. A parer seu, “cada companyia a Europa, gran o petita, del país o sector que sigui, ha de pensar-hi, en el significat d'aquesta transformació, que no es limita només a la utilització de robots o de pujar informació al núvol. És molt més que tot això.

L'expert de Brussel·les ho exemplifica: “Avui, comprem unes sabates fabricades a la Xina, però a partir d'ara anirem a la sabateria, on ens les dissenyaran a mida, amb les dimensions exactes per al nostre peu, el color i les característiques que ens estimem més, i ens les fabricaran a la mateixa rebotiga!” Hi ha, per tant, un nou paradigma, que “serà la suma de tots els canvis parcials que es produiran abans de deu anys”, subratlla.

Des del món acadèmic, José García Montalvo, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, creu, no obstant això, que el procés serà més lent del que alguns anuncien. “Hi haurà un avenç desigual en funció del sector –assegura– i aquests robots en principi es destinaran a feines rutinàries, com hem vist que ha passat en els caixers automàtics dels bancs.” I així i tot, en alguns sectors hi haurà impacte. Per exemple, augura Montalvo, “de transportistes, tal com els coneixem, en quedaran ben pocs”. I hi haurà d'altres activitats que, almenys de moment, els nous enginys no podran fer de forma massiva: “Encara no hi ha robots fets en sèrie capaços de pujar escales”, posa com a exemple l'acadèmic de la UPF, per qui, en tot cas, la nova indústria 4.0 hauria de servir per millorar la productivitat.

Montalvo coincideix amb la majoria dels experts que van participar fa poques setmanes en el congrés Advanced Factories a Barcelona, que, al marge que hi hagi alguna substitució, el que sí que hi haurà serà una complementarietat. “A les cadenes de muntatge dels cotxes hi ha operaris”, afirma, al·ludint al sector on ha penetrat més el nou paradigma. I també sorgiran noves feines, amb un increment del valor afegit i de la qualitat dels treballadors industrials, que no caldrà que tinguin tots una carrera universitària sinó una formació adequada, molt més refinada que les que estem acostumats a veure. “No serà qüestió de collar cargols”, rebla.

S'obren incògnites i reptes: Què passarà amb les pimes? Sabran i podran aprofitar les oportunitats? Ara que avancen els Estats Units, el Japó i la mateixa Xina, que ha comprat més robots industrials que ningú des de fa cinc anys, la UE està fent els deures? Lemke assenyala que els polítics de la Unió estan obrint el focus i parlen amb tots els implicats, incloent-hi els sindicats. El portaveu de la UE recorda que la base de l'estat del benestar nia en una indústria sana i actualitzada, que puntualitza, “de moment és responsabilitat dels estats, com ho és la formació dels professionals”.