opinió
Els percentatges de la fusió
Catalunya ja és capdavantera en el procés de reordenació del sector de les caixes d'estalvis, impulsat pel Ministeri d'Economia a dos o tres anys vista, per reduir a la meitat les aproximadament cinquanta caixes d'estalvis que hi ha a l'Estat. Catalunya, aprofitant el FROB aprovat pel Consell de Ministres, ha consolidat tres importants acords de fusió entre caixes: Catalunya, Manresa i Tarragona; Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu; i Penedès i Laietana.
La primera col·loca, de manera immediata, la nova entitat en la quarta posició del rànquing espanyol per volum d'actius. La segona situa la nova unió de caixes entre les deu primeres de l'Estat; i la tercera serà la novena de l'Estat en actius. En tots els casos, es millorarà el patrimoni i la solvència de les entitats resultants, alhora que es reduiran costos redundants, tot potenciant l'eficiència i obrint portes a millors rèdits de futur. Si tot surt bé, les deu històriques marques catalanes es convertiran en quatre, mentre que Espanya reduirà a la meitat el nombre de caixes existents.
Com molt bé saben els responsables de les integracions en curs, en aquest sortir bé hi ha molts factors en joc. Per exemple, el crèdit i el suport financer a les empreses i a la indústria catalana, el grau d'autonomia territorial de les respectives obres socials i els projectes de negoci nou que en puguin sorgir. A la FOEG ens consta que tots els consells d'administració tenen tot això molt present, a més de la presumible afectació de la llei catalana de caixes que es derivi de les condicions que posi el FROB en les seves aportacions dineràries.
Un altre aspecte determinant serà la delimitació de quotes de participació entre fusionades. Pel que afecta el nostre territori, des la FOEG mostrem un cert neguit pels percentatges avançats en una informació recent, que apuntava proporcions del 35% per a Caixa Sabadell i Terrassa, del 23% per a Caixa Girona i del 7% per a Caixa Manlleu. Coneixent el creuament de vincles i interessos existent de bell antuvi entre totes elles a les nostres comarques, des de la patronal gironina veuríem amb molt més bons ulls l'establiment de quotes més paritàries i representatives de les pràctiques financeres i creditícies. Pel pes que cadascuna té en el teixit empresarial i social gironí, 30%, 30%, 30% i 10% fora una fórmula millor i ajustada a la penetració efectiva de cadascuna a les comarques gironines i, alhora, una proporció més adient per arrancar amb bones sinergies de futur.