“Els governs hauran d'intervenir per compensar la destrucció d'ocupació”

Sí, es preveu que hi hagi una forta polarització del mercat de treball, és una cosa molt comuna a la majoria de països. Per una banda, creixeran les professions més tècniques i d'elevada qualificació i per altra, les socials i més mal pagades, com els cambrers o els que netegen.

Sí, és un dels principals problemes d'Espanya, i de molts altres països, perquè el govern ho té difícil per incidir en el control de la demanda de feina ja que és un tema que depèn de les decisions de les multinacionals.

La UE té l'oportunitat d'actuar conjuntament sobre les companyies globals, perquè fer-ho els països individualment és impossible. No és fàcil, però hi ha molts bons exemples, especialment al nord d'Europa, on els governs estan a prop del mercat i estimulen les inversions en àrees d'alta qualificació. Però el problema és que no hi ha garantia que el que tu inverteixis tingui un retorn positiu. I el mateix passa en educació i competències. Es necessita un sostre de diferents polítiques que donin suport a la demanda. Com ho és en polítiques de suport a l'emprenedoria, innovació i facilitant que s'inverteixi en el país en lloc de fer-ho fora. En definitiva, afavorint les condicions per retenir les inversions.

Crec que a llarg termini es podrà corregir, a curt termini ho veig molt difícil. La bombolla immobiliària ha estat tan gran que es trigarà molt. I caldrà veure, un cop s'arribi a aquest punt just quan l'automatització estigui molt més estesa del que ho està ara.

Quan es tenen unes taxes d'atur molt elevades, sovint es creu que qualsevol sortida, sempre que creï llocs de treball, és benvinguda. Es considera que la flexibilitat és bona per se, però no crec que sigui cert. És important que els governs prenguin un paper més actiu per mantenir unes mínimes condicions en el treball. Deixar al lliure mercat l'ocupació pot ser molt nociu per al conjunt de la societat. I tornem als casos del nord d'Europa, on hi ha una major entesa entre els governs, els empleadors i la societat sobre quins mínims s'han de garantir. Aquests països han demostrat que amb una distribució de la riquesa més igualitària han aconseguit economies més desenvolupades. Sóc de l'opinió que han de ser les societats les que han de decidir què és just i què no ho és.

Personalment crec que sí, i més tenint en compte que en només 20 anys s'eliminaran molts llocs de feina, especialment en algunes posicions més mecàniques. Per tant els governs hauran de buscar les polítiques de compensació per evitar un problema molt greu amb un gruix de la seva població. El rol que han de prendre dels governs és el de dirigir aquest procés, no deixar-lo anar sol, i assegurar-se que els beneficis que generen els robots siguin retornats a la societat mitjançant el pagament d'impostos específics. Serà la manera de redistribuir millor la riquesa respecte als que es quedaran sense feina.