Pas endavant pels tres nous parcs eòlics a la Terra Alta
La Generalitat obre el termini d’informació pública de les instal·lacions previstes a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca
El govern es compromet a vetllar perquè de la tramitació en resulti el “millor” projecte
Trenta aerogeneradors. Un total de 30 megawatts (MW). 86,1 milions d’euros d’inversió. I una producció anual equivalent al consum de 65.000 famílies. Aquestes són les grans xifres dels tres nous parcs eòlics que es volen alçar a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, en el marc de la zona de desenvolupament prioritari (ZDP) VII, a la Terra Alta.
Segons va informar ahir el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, la Generalitat obre el procés d’informació pública. En els pròxims 30 dies, es podran presentar al·legacions al projecte, que seran enviades a l’empresa promotora, una aliança entre Gas Natural i Alstom.
El projecte dels parcs de eòlics de Punta Redona, Tres Termes i Los Barrancs, que també inclou una subestació elèctrica per recollir l’energia dels parcs, una línia elèctrica per unir aquesta subestació amb la xarxa elèctrica, i l’ampliació de la subestació de la Fatarella per tal d’evacuar l’energia a la xarxa, ve de lluny. El 2010, es va redefinir el model, configurant arreu del territori zones prioritàries d’energia eòlica. Problemes burocràtics i administratius van anar fent endarrerir el pla, que s’emmarca en l’aposta per les energies renovables. El Pacte Nacional per a la Transició Energètica busca que Catalunya vagi cap a un nou model energètic més sostenible, amb l’horitzó en l’any 2050.
Polèmica
El projecte, però, ha despertat l’oposició d’una part del territori. L’Ajuntament de Batea, el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, i el Consell Regulador DO Terra Alta són algunes de les veus que s’hi oposen i alerten d’una massificació eòlica a la Terra Alta.
El procés d’informació pública que s’inicia avui inclou l’autorització administrativa, l’aprovació del projecte executiu, la declaració d’utilitat pública, l’aprovació del pla urbanístic autònom i l’avaluació de l’estudi d’impacte ambiental. El govern català es compromet a vetllar perquè de la tramitació en resulti el “millor” projecte per a la zona i el país, segons va recordar ahir Aregio: “La Generalitat vol que aquesta tramitació sigui transparent.”
L’any passat les energies renovables només van representar un 8% del consum energètic a Catalunya.