Del cava rosat de Dalí al Finca Malaveïna
El 1985 les caves del Castell de Peralada planten les primeres 5 hectàrees de vinya i a final del 2009 en tenen 150
El 1923 Miquel Mateu i Pla, conegut en l'àmbit popular per Mateu del Ferro, va comprar el conjunt monumental de Peralada: castell més monestir. A sota el monestir, hi va situar el primer celler i la primera cava. Va començar a fer vins com a hobby i els productes tenien acceptació. Precisament, en les visites dels presidents dels Estats Units Ike Eisenhower, Richard Nixon i Gerald Ford es van servir vins de Peralada, com a la boda reial de Balduí de Bèlgica i Fabiola o al banquet de coronació del rei Joan Carles I.
A Peralada també van elaborar cava rosat, el famós Champagne Rosado de Castillo Perelada, fins que els francesos van prohibir dir-ne xampany. Era l'escumós que bevia Dalí i que solia servir calent per provocar els seus convidats.
No obstant això, compraven el raïm als viticultors empordanesos. No va ser fins al 1985, per decisió del seu nét Javier Suqué Mateu, que a les caves del Castell de Peralada van començar a fer vinya.
Les primeres plantacions van ser d'ull de llebre, ja que aleshores aquesta varietat que tothom coneixia per tempranillo estava molt de moda. «Va ser un error perquè tothom en feia. No es tenia clar que el vi era diferenciació i terroir, l'adaptació dels vins al terreny i al clima. Aquí fa més calor que a La Rioja i collim l'ull de llebre a l'agost i, allà, en canvi, a l'octubre. Aquí pugem grau de seguida i cau acidesa.»
Per això, actualment, han fet una aposta ferma per les varietats mediterrànies: sirà, monastrell, carinyena, garnatxa, marselan, etc. També hi tenen varietats comodí, d'origen atlàntic: cabernet sauvignon, que els funciona relativament bé. i el Merlot, més irregular i depenent de la humitat relativa.
La clau del canvi va ser l'arribada de l'enòleg Josep Lluís Pérez, un dels pares de la revolució del Priorat, junt amb Carles Pastrana, Álvaro Palacios i René Barbier. Javier Suqué buscava un enòleg a França: «I em van dir d'un professor de biologia que vaig tenir al col·legi, que se n'havia anat a l'escola de capacitació agrària de Falset i després a la Rovira i Virgili. En mitja hora ens vam entendre.» Pérez va arribar el 1988 i el 1989 ja va sortir el primer vi fet al celler de la granja. Avui l'enòleg de Peralada és Fermí Sanahuja, alumne de Pérez a la URV. Sanahuja va començar com a responsable de caves a Vilafranca i ara és responsable de vins tranquils. Simó Serra porta els caves i Ramon Serra, fill de l'històric tècnic de la casa Enric Serra, se'n cuida dels vins d'agulla.
D'aquesta relació han sortit alguns èxits de vendes, com el Finca Malaveïna, un dels vins amb la millor relació qualitat preu del mercat.
La relació amb Pérez continua a l'Empordà, però també al Priorat, ja que ell i Peralada són socis al celler Cims de Porrera, on el grup controla el 50 per cent de les accions. Paral·lelament, Suqué va comprar –junt amb una setantena d'amics que els agrada el vi– una finca de 17 ha de vinya a Bellmunt del Priorat; fan el primer vi el 2004 i el 2006 en surt la primera ampolla.
L'activitat de Castell de Peralada Caves i Vins no es limita a la producció pròpia. De fet, la producció de vins aporta dos terços dels ingressos: la meitat pels grans vins de qualitat i l'altra pels populars (de volum o de preu). La tercera part del negoci prové de la distribució de grans vins internacionals de marca.
La divisió de vins i caves de Peralada té un equip comercial per comercialitzar marques tan mítiques com el xampany Pommery, el vi australià Penfolds i el californià Robert Mondavi o el whisky japonès Suntory. A més, d'aquests productes, el grup Peralada n'és l'importador per a l'Estat espanyol.
Blanc Pescador, el líder
El 1964 va néixer el Blanc Pescador, el vi més venut i popular del Grup Peralada, ideat per Artur Suqué, president d'aquest conglomerat empresarial, durant un viatge per França. Li va agradar el vi d'agulla i va proposar a Enric Serra, aleshores enòleg, que el provés. Van trobar les tines a França i va sortir aquest vi de segona fermentació. Després va venir el Cresta Rosa. Al començament va costar la penetració al mercat del vi d'agulla, els consumidors no l'entenien: el veien com un entremig estrany entre el cava i el vi tranquil. Gràcies al Blanc Pescador i al Cresta Rosa, Peralada lidera el mercat estatal de vins d'agulla, amb un 39,6 per cent de la quota de mercat. Tanmateix, el segment dels vins d'agulla decreix per culpa de la penetració dels lambruscos, gasificat italià que la legislació estatal no considera vi, ja que té menys del 9 per cent d'alcohol. De vins d'agulla, el grup Peralada en va vendre 4 milions d'ampolles el 2008, a un preu de mercat de 3-4 euros la unitat.
Finca Garbet, l'aristòcrata
Les vinyes verdes vora el mar són a Garbet, al nord de la Costa Brava. Allà, Peralada hi té la joia de la corona. Una plantació de sirà que forma un dels paisatges més aristocràtics del cap de Creus, quan ja no saps si ets a l'Empordà, al Pirineu o a tots dos llocs. Garbet és una finca de 7 hectàrees amb 38.000 ceps de cabernet sauvignon, merlot, cabernet franc, sirà i garnatxa. Vinificat essencialment amb sirà, és un vi espectacular, de tirada curta i molt elogiat pels experts i per la crítica enològica mundial. El situen entre un dels 10 millors vins de Catalunya i ha guanyat premis arreu del món. El vi més selecte del Grup Peralada té un preu de 100 euros l'ampolla de tres quarts i de 200 el màgnum de 150 centilitres. Lidera els vins de qualitat de la casa, junt amb Gran Claustre, Ex Ex, Finca Malaveïna i La Garriga.
