Sant Feliu tindrà polígon després de dotze anys
Dues empreses negocien amb l’Incasòl, que no descarta la subhasta
Després de dotze anys de treballar-hi i d’anys d’intensa polèmica, el polígon industrial de Llongafollia, al nord del municipi de Sant Feliu de Pallerols, es farà realitat. Això és el que ha anunciat l’alcalde, Joan Casas, tot i que ell mateix ha matisat que s’han obert dues vies per fer-ho possible. La primera i la més probable és l’interès que han manifestat dues empreses per instal·lar-se en aquest futur polígon, amb les quals l’Institut Català del Sòl (Incasòl), que és el propietari dels terrenys, ja està negociant. La segona, sempre que no prosperi la primera, és el compromís que l’alcalde ha arrencat de la Generalitat perquè posi a subhasta pública el polígon.
Joan Casas, del PDeCAT, ha estat molt crític amb la Generalitat quant a la seva posició respecte a aquest polígon industrial fins ara. Li ha retret que el seu municipi ha perdut moltes oportunitats per una mala gestió d’aquest projecte. “Com a alcalde, vaig confiar en la Generalitat, però ara tinc clar que si haguéssim promogut nosaltres el polígon ara ja estaria fet”, ha remarcat. Això no obstant, ha reconegut que en el moment d’adquirir els terrenys i d’impulsar el projecte va ser ell com a alcalde que va proposar que ho liderés l’Incasòl, com així va ser.
El màxim representant de l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols ha atribuït la mala gestió a la qual feia referència al fet que l’Incasòl va pagar més diners del que cal per aquest polígon. Això va fer que no fos rendible desenvolupar-lo i ha calgut, doncs, la voluntat política ara aconseguida per desencallar-lo.
El polígon industrial de Llongafollia es va impulsar després de la permuta per uns terrenys de la Plana, entre Sant Feliu i les Planes d’Hostoles, pel seu valor natural i cultural. Hi va haver molta oposició veïnal i d’entitats. Aquest segon havia de ser el gran polígon del sud de la Garrotxa, però, finalment, no es va fer realitat. El de Sant Feliu ha estat anys encallat. Primer, per uns informes de l’ACA que no arribaven i, més tard, per la nul·la demanda que hi havia de sòl al municipi. Paradoxalment, una planta de formigó del poble no trobava terrenys per fer un trasllat obligat i va haver de tancar les instal·lacions. Ara, doncs, es tanquen dotze anys d’incertesa.