Economia

ANÀLISI

esteve vilanova

155, i ara què?

Hem vist, i ho ha vist tot el món, com s’ha produït una repressió policial violenta contra gent pacífica que defensava el dret de votar. I sense refer-nos de l’esglai ja ens hem trobat amb dos presos polítics. I seguidament un cop d’estat en la figura utilitzada com a tapadora de l’article 155 de la Constitució, que és un vertader calaix de sastre, i sense cap recança ni mirament, forcen la legislació per fer-la al seu interès. El passat dia 18 el Fòrum Econòmic Mundial publicava el rànquing mundial de la independència judicial i Espanya està en el lloc 58, per sota de Botswana, Kenya, l’Aràbia Saudita o la Xina, per exemple.

El president del Consell d’Europa, el polonès Donald Tusk, recomanava a Mariano Rajoy sobre el problema amb Catalunya que “sempre és millor la utilització de la força de la raó i no la raó de la força”. Però el president espanyol ha optat per la força i, animat per Ciutadans i pels socialistes espanyols i catalans, ha fet la versió més dura del 155.

El problema que té la “raó de la força” és que els seus efectes sempre són temporals, dura mentre dura la força, i el més normal és que es produeixi una resistència i conflictivitat social els costos de la qual superin, de molt, els beneficis esperats. Suposo que molts catalans demòcrates, siguin de l’espectre polític que siguin, no acceptaran resignadament que des d’allà es liquidin les nostres institucions democràtiques i els polítics votats democràticament per posar-hi uns impostors desconeguts o conegut però no votat.

Fa pocs dies un analista de Bloomberg (agència de notícies dels EUA especialitzada en economia) advertia al president espanyol que no utilitzés el 155 pel seu potencial de conflictivitat a curt i sobretot a mitjà termini, i les agències de qualificació de riscos també han dit que estaven a l’espera de com tombava aquest litigi per fer la seva qualificació. Hem de dir que les opinions d’aquestes empreses són molt seguides pels inversors i els mercats internacionals. Però és clar, si hem vist que la raó de la força ha tingut fins i tot la complicitat del rei, vol dir que estan disposats a tot.

Una de les campanyes més brutes que han fet ha estat aquesta orquestració del que ells en diuen “fugida d’empreses de Catalunya”, en la qual ha col·laborat també, segons sembla, la casa reial. Fitxem-nos que la tenien ben pensada perquè han tingut la complicitat de tots els mitjans de comunicació espanyols i amb La Vanguardia i El Periódico. Aquest potencial mediàtic és immens i en ser repetidament retransmès ja saben què passa en l’època de la postveritat. Per cert, seria interessant saber on tenen la seu social el grup de La Vanguardia i el d’El Periódico.

Aquest embogiment col·lectiu d’ells en atiar l’anticatalanisme a Espanya i estimular boicots econòmics segur que ens haurà fet mal, no en dubto ni ho menystinc, però també l’economia espanyola en sortirà perjudicada, i potser molt. Veure una exministra socialista incitar des del seu Twitter al boicot a un restaurant madrileny per haver-li donat aigua catalana que és de Danone, una empresa francesa, demostra la baixesa moral en què han caigut.

Ara, a tots aquests empresaris que han col·laborat en l’estratègia del PP traspassant la seu social a un altre lloc fora de Catalunya, els diria dues coses: primer, que tenen el dret d’anar on vulguin, només faltaria! Però en cap cas hi havia arguments econòmics per fer-ho, llevat de mostrar la seva empresa com a espanyola davant d’aquest espanyolisme radical i agressiu. I si era, tal com ho justificaven, per sortir de la inseguretat jurídica, ara el mateix Rajoy els dirà que tranquils que “todo está atado y bien atado” amb el 155, motiu pel qual sospito que no s’esperaran ni un dia més per revertir aquesta acció política que van fer.

Com he dit moltes vegades, exculpo el sector bancari pel fet que el seu regulador és el BCE, i si tenim memòria als inicis d’aquest procés sempre havíem dit que aquest gest de traspassar la seu social neutralitzava qualsevol intent de manipulació i afavoria la confiança, un ingredient crític en la banca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia