L'AMAC aixopluga Ascó
L'associació carrega contra els partits i contra Montilla, i la majoria d'alcaldes nuclears encoratgen Yebra i el candidat de la Ribera
Dos batlles republicans, l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, i l'alcalde de Corbera d'Ebre, Sebastià Frixach, directament no van anar a l'assemblea que es va fer ahir en un hotel cèntric de Madrid, en desacord amb la possibilitat que Ascó acabi acceptant l'MTC després d'un procés en què denuncien que s'han negociat les candidatures d'esquena a alguns pobles. L'alcaldessa de la Figuera, Cristina Ghiorghiu, tampoc no hi va anar, però per motius personals, mentre que el de Flix, el convergent Òscar Bosch, va ser l'únic que s'hauria pronunciat durant l'assemblea en contra del magatzem a la Ribera d'Ebre. L'únic de la zona d'Ascó, ja que tres alcaldes més de l'àrea de la central nuclear de Trillo, a Guadalajara, i un de la zona de la candidatura de Yebra, a Zorita, haurien aixecat la veu per rebutjar el magatzem «per a la seva comarca», segons va dir el gerent de l'AMAC, Marià Vila d'Abadal, que va matisar que «això no vol dir que estiguin en contra de la instal·lació».
En qualsevol cas, la majoria dels 70 membres de l'AMAC, d'una setantena de pobles repartits en set àrees nuclears, van escenificar ahir un consens ampli, encara que després aquesta entesa entre alcaldes, enfortida pel paraigua de l'AMAC, no tingui un reflex sobre els territoris. L'assemblea es va tancar, segons els assistents, amb un aplaudiment de reconeixement cap als alcaldes d'Ascó i Yebra, «després del que han hagut de suportar».
Vila d'Abadal va remarcar un cop més que, malgrat la falta de qualitat democràtica d'un procés de selecció trepidant –l'Estat l'haurà de culminar d'aquí a tres mesos escollint entre Yebra, Ascó i el sorprenent nou candidat no nuclear Villar de Cañas (Conca)–, la prioritat és donar una solució al combustible gastat que s'acumula a les piscines actuals de les centrals, «per damunt de les formes». Sobre les formes, però, Vila d'Abadal també es va esplaiar en imputar als partits, catalans i estatals, falta de valentia. «La responsabilitat l'han hagut d'agafar dos alcaldes de poble», va dir, en referència als batlles de Yebra, Pedro Sánchez (PP), i Ascó, Rafel Vidal (CiU). «Els partits s'han afegit al circ i ara ja poden estar tranquils, perquè cap no serà culpable de l'emplaçament de l'MTC», va ironitzar. «Esperem que ara, amb més tranquil·litat, es recuperi la sensatesa», va afegir-hi.
Per la seva banda, els dos alcaldes protagonistes no van voler atiar l'enfrontament suscitat pel rebuig a rebre l'MTC expressat pel president de Catalunya, José Montilla, i, de manera més contundent i des de fa més temps, pel de Castella-la Manxa, José María Barreda, però Vidal va insistir, com havia declarat a un diari d'abast estatal, que Montilla ja sabia des de feia temps les seves intencions.
El govern català, però, ja ha dit que farà servir tots els recursos legals per aturar Ascó, i ahir el president castellà Barreda, del PSOE, va anar encara més enllà envers Yebra: «Hi ha la possibilitat de recórrer al Constitucional», va deixar anar. També va lamentar que un segon poble de Castella-la Manxa, també governat pel PP, hagi presentat candidatura «pràcticament en la clandestinitat».
L'assemblea de l'AMAC, d'altra banda, també va cobrir l'expedient de revocar l'acord pel qual l'associació s'havia desmarcat del procés de l'MTC mentre l'Estat no garantís més diners per al desenvolupament de les àrees nuclears. Amb això resolt, l'associació va recuperar el compromís adquirit l'any 2006 de donar suport als candidats a acollir el magatzem, encara que fos amb alguna veu discordant. Ara és l'Estat qui té a les mans la decisió, que l'AMAC espera que es faci efectiva abans de l'estiu.
Villar de Cañas (Conca), tercer en discòrdia
agènciesAlmenys un altre municipi, a més d'Ascó i Yebra, aspira al cementiri nuclear. L'Ajuntament de Villar de Cañas –un poble de 463 habitants a la província de Conca, al costat de l'autovia Madrid-València– va fer públic ahir que divendres passat –en un ple extraordinari al qual va assistir un sol veí– va aprovar la seva candidatura per unanimitat, amb quatre vots del PP i un d'un regidor independent. La petició va ser tramesa ahir al ministeri per carta certificada. L'alcalde, José María Sáiz, justificava que és un projecte «molt golafre», per la inversió que comporta i perquè «pot crear molts llocs de treball en una comarca molt deprimida». Per això anunciava que convocarà els veïns i alcaldes de la rodalia a una reunió la setmana vinent amb tècnics de l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) perquè expliquin els detalls del projecte i contestin els dubtes. Saiz assegura que s'ha «documentat» des que es van publicar les bases al BOE, i «encara estic esperant que vingui algú i em digui que això és perillós o dolent». En tot cas, l'alcalde no vol «obligar ningú a res», i retiraria la candidatura si en un moment donat «el poble digués que no».
El PP de Castella-la Manxa obrirà expedient informatiu a Sáiz perquè no els va avisar, però ja va dir ahir que en principi accepta el magatzem a Conca perquè ara no hi ha cap instal·lació nuclear. El PSOE de la província, en canvi, ja ha demanat a tots els seus alcaldes i regidors –el president de la Diputació també s'hi ha oposat enèrgicament– que demanin la convocatòria de plens extraordinaris avui i demà per exigir a Villar de Cañas que retiri la candidatura, ja que la regió «ja ha fet prou contribució al tema nuclear».
«Ascó té el tren i Yebra, la centralitat»
Quan encara no s'havia confirmat la candidatura d'un tercer municipi, alguns alcaldes de la zona d'Ascó i Vandellòs asseguraven, després de l'assemblea, que Yebra i Ascó tenen les mateixes possibilitats de ser escollides. «Crec que estan al 50%. El ministeri avaluarà els pros i els contres i prendrà primer una decisió tècnica i després, una de política, en funció d'on vegi més consens», augurava ahir l'alcalde de Vandellòs, Josep Castellnou. La visió més generalitzada era que Ascó té a favor seu el transport per ferrocarril, tot i que també s'ha de tenir en compte que no totes les centrals espanyoles de les quals s'han de treure els residus en tenen, d'accés directe al tren. Yebra tindria més favor seu la centralitat geogràfica en l'àmbit peninsular.
El que sí que tenien clar els representants del Camp i l'Ebre que van donar suport a Ascó, tot i que no hi va haver cap votació ni, per tant, cap aval explícit, és que «cap dels alcaldes que han dit que no a l'MTC en l'assemblea [cas de Flix] ha dit que, en conseqüència, renuncia als beneficis econòmics que se'n deriven», va remarcar l'històric alcalde de Móra la Nova, Joan Sabanza. Junt amb l'alcalde de Flix, sembla que hi havia un altre dissident de CiU, l'alcaldessa de la Torre de l'Espanyol, Conxi Solé, però no va transcendir que ho fes valer públicament en l'assemblea, per la qual cosa el primer tinent d'alcalde del municipi, el socialista Xavier Borràs, va insinuar ahir a la tarda que li demanaria explicacions. Per la seva banda, l'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va aventurar que el moviment social d'oposició a l'MTC seria «la meitat de la meitat» si la qüestió no hagués estat «polititzada per alguns partits». «Són els que parlaven d'un altre model per a la Ribera d'Ebre i, durant els anys que han governat, l'única empresa que s'hi ha instal·lat ha estat el macroabocador de Tivissa», va dir, amb referència al tripartit.
