“Les coses només surten bé si s’hi posa tot el cor i molta fe”

Això diuen, que soc un revolucionari del torró.

Estava en una situació molt delicada. Els setze treballadors que hi havia estaven parats, sense treballar i amb seriosos problemes de cobrament.

En campanya, de setembre a desembre, som 270 treballadors i durant tot l’any, som 130 treballadors fixos. Quatre d’aquells setze de l’any 2000 encara treballen amb nosaltres.

No és fàcil ni immediat. El primer any de ser-hi nosaltres vam facturar 300.000 euros. No van sortir els números. Ara facturem 35 milions d’euros. Hem hagut de fer innovació i canviar el concepte del torró. El torró havia de canviar per convertir-se en un producte que es pot menjar tot l’any. En aquest sentit, estic molt agraït al cuiner Albert Adrià perquè amb ell hem col·laborat molt per trobar nous productes i noves idees.

El mercat francès és el més important per a nosaltres, en volum d’exportació, i és un molt bon client quan és a Catalunya. A la Jonquera hi vam obrir fa set anys la primera botiga. En tenim 42 i sis franquícies, però la de la Jonquera segueix essent la més gran: 400 metres quadrats. El francès és un consumidor que menja torró tot l’any. Tenen tradició torronaire gràcies al torró de Montelaimar.

Un 20% del total de la nostra producció se’n va a exportació. Som en 17 països d’arreu del món. El torró és un bon producte per vendre a fora perquè aguanta molt bé les temperatures.

Aquest és el primer any que fem anuncis a la televisió. Sí que és cert que fa anys que fem campanyes a través de la ràdio, bàsicament a l’emissora RAC1, però és degut a un fet casual. Torrons Vicens i RAC1 són històries associades. Fa disset anys aquesta emissora no l’escoltava gaire ningú i nosaltres també érem una empresa petita. Hem sigut socis col·laboradors i hem crescut junts amb el pas dels anys. Ara fem plegats la campanya del torró solidari, per exemple. Però si Torrons Vicens és conegut és perquè ha canviat la tendència del torró, hem donat una segona vida al torró. Ningú hi creia, ningú hi apostava, però nosaltres sí. Hem acabat fent torró per a tots els públics i totes les edats i ens hem convertit en els pastissers de les grans superfícies.

S’ha de tenir en compte que presentem formats diferents, peces grans i petites i, també, barretes per a esportistes. El torró està dins la dieta mediterrània, és un producte saludable. i hem volgut donar-li diferents sabors i diferents opcions de presentació per arribar a tothom.

Les coses només surten bé si s’hi posa tot el cor i molta fe. Jo no sé fer-ho de cap altra manera. També, per sort, he tingut molta ajuda dels meus fills i, a més, a l’empresa hem format un gran equip humà. Tots els treballadors se senten part de l’empresa. És veritat que vaig i vinc cada dia però li haig de dir que aquesta hora i quart de viatge em serveix per pensar molt mentre condueixo. És una estona molt bona per poder anar creant.

He creat moltes coses al cotxe. Va ser durant aquests viatges que se’m va ocórrer fer més fàcil de menjar el torró d’Agramunt, que és dur i a segons qui li pot costar de menjar. Vaig idear el torró suflé i mentre conduïa estava desitjant arribar a l’obrador i començar a fer proves.

En pot estar segur. Passo més hores a l’obrador que als despatxos, sento una gran passió per ser a l’obrador i per això quan els treballadors arriben, a mi ja m’hi troben. M’ho passo molt bé, me’n sento orgullós i la recompensa és molt gran. Jo vaig començar a fer de pastisser als 14 anys, per necessitat. La meva mare va quedar vídua i érem tres germans. Això em va donar molta experiència i als 52 anys, a l’edat en què si ets banquer ja et prejubilen, jo vaig agafar Torrons Vicens. I ja li dic ara que, en principi, no tinc cap intenció de pensar en la jubilació.