Un bany de realitat

José Borrell, aquell que volia “desinfectar-nos”, també demanava sotmetre’ns a un “bany de realitat”, dues intencions que els catalans massivament i democràticament hem rebutjat, la primera per xenòfoba que voreja l’odi i el racisme, i ho hem fet replicant-lo públicament, i la segona, votant massivament. Aquestes paraules demostren el grau d’intoxicació i d’adoctrinament que pateixen i que no els deixa veure la realitat. Fa anys que intenten imposar el seu relat amb tot el potencial del discurs polític, del legislatiu, de la justícia i dels mitjans de comunicació amb una unanimitat militant. Ens han estat bombardejant amb els seus missatges i els han introduït a bona part dels espanyols, però quan en una societat lliure com la catalana se li vol crear i imposar un relat enganyós des de fora, reacciona i no se’l creu i són els del “ministeri de la veritat” els que s’ho acaben creient.

El 3 d’octubre, el rei d’Espanya va fer un discurs duríssim contra els catalans i va esperonar el cop del 155. Una evidència més que el seu relat, que volien imposar-nos, ells se’l creuen i el rei per primera vegada va prendre partit, i els catalans que aspirem a ser lliures ens vam transmutar de l’independentisme i el nacionalisme al republicanisme. Un canvi de molta profunditat en el futur, perquè pot traspassar fronteres catalanes i fecundar un moviment social que avui ningú és capaç d’imaginar on pot arribar. Cometrien un greu error si depreciessin la teoria de “l’efecte papallona” i els seus resultats.

Pel que he llegit a la premsa, al discurs de Nadal el monarca hi ha insistit i no ha rectificat, per la qual cosa hem d’entendre que el bany de realitat del 21-D no li ha arribat i persisteix. Certament el monarca, que segurament llegeix premsa estrangera, se’m fa difícil pensar que s’hagi quedat amb el relat de l’espanyola i pensi que tothom està equivocat llevat dels seus. Una certa distància física del problema sempre és aconsellable.

Saber gestionar la victòria del 21-D és l’assignatura més important que tindrà el nou govern català, però alhora també tindrà molta més informació de com és l’Estat espanyol i quina capacitat repressiva té. Així doncs, saber afinar molt els passos i les mesures que cal prendre, sense les interferències dels que tenen relats de caixa o faixa, serà una tasca d’aquesta legislatura que ha de durar quatre anys. El govern ha de saber que està exposat a la crítica i l’ha d’assumir, fins i tot quan la crítica li ve dels que sempre tenen pressa.

El temps ens va a favor, per més espasmes que facin els impacients, tenim temps. Catalunya ara no és com fa dos anys, ara internacionalment ens coneixen i ens comprenen i no podem perdre aquest capital polític importantíssim. Les nostres empreses també han vist la necessitat d’internacionalitzar-se més, que l’estadi de confort atenent només o prioritàriament el mercat espanyol és un factor de risc excessiu. Hem vist com tot l’Estat espanyol actua en l’economia catalana generant pànic i boicots, canviant la legislació per facilitar canvis de seus i així ser més febles a les pressions de l’Estat per marxar de Catalunya i crear un caos econòmic. I malgrat l’esforç pervers de molts espanyols, l’economia ha aguantat prou bé. El test d’estrès a què ens han sotmès l’economia i les empreses, l’hem aguantat perfectament. Un fet que ens demostra que tenim uns fonaments sòlids i que una acció espanyola d’aquesta magnitud, temporalment la podem aguantar perfectament.

M’agradaria fer observar la mala fe de molta gent que ha contribuït a expandir el pretès caos econòmic del procés. Gent d’aquí, dels nostres i situats; els seus brams, els vam trobar a faltar quan davant del fet més important i negatiu de l’economia catalana de molts anys, com va ser l’esfondrament de tot el nostre sistema de caixes, i que va tenir un impacte molt negatiu a l’economia i a la societat catalana, ells callaven. Els seus silencis els entenc només perquè ells eren o part del desastre o perquè en van ser els més beneficiats.