La Unió Europea retallarà el pressupost després del ‘Brexit’
El programa Erasmus i la recerca científica no es veuran afectats
La Comissió Europea vol introduir un impost europeu al plàstic per compensar en part la sortida del Regne Unit l’any 2021
La pèrdua d’un dels tres majors contribuïdors nets als fons de la Unió Europea suposarà inevitablement ajustar l’aixeta del finançament europeu. La sortida total del Regne Unit, prevista pel 2021, coincidirà amb l’inici del nou període pressupostari a cinc anys de la UE. Si bé un estat membre menys també suposa menys despeses, els britànics aportaven un superàvit que ja no estarà disponible l’any 2020. Així, la Comissió Europea va anunciar ahir que es retallaran gairebé totes les partides del pressupost comunitari i que els estats membres hauran de posar més diners a la caixa europea.
En aquest sentit, el comissari europeu de Pressupost, Günther Oëttinger, va assegurar ahir en roda de premsa que el divorci britànic deixarà “un forat” d’entre 12 i 15 bilions d’euros a l’any en el pressupost comunitari que caldrà compensar. La seva proposta és estalviar la meitat d’aquests diners amb retallades, i que l’altra part se supleixi amb “diners frescos” de la Unió Europea dels 27.
Però el Brexit no és l’únic maldecap financer, perquè la nova agenda de seguretat i migració també costarà més diners. Brussel·les calcula que s’hauran de dedicar uns 10 bilions d’euros anuals a blindar fronteres, gestionar la migració o lluitar contra el terrorisme. Per tant, en els propers mesos els socis europeus i la Comissió Europea negociaran com es pagaran aquests 16 o 17 bilions d’euros anuals addicionals.
Pel que fa a la retallada, pràcticament tots els programes europeus es veuran afectats, excepte dos. Segons Oëttinger, ni Erasmus+, programa estrella de la CE, ni el macrofons de finançament per a projectes científics i de recerca, l’Horitzó 2020, es tocaran. No tindran la mateixa sort altres àmbits que fins ara s’han quedat amb una bona part del pastís, com agricultura, desenvolupament rural o els fons de cohesió que van destinats a impulsar les regions més pobres de la UE. Brussel·les, però, vol minimitzar l’impacte que la tisorada pugui tenir en la seva capacitat d’actuació. Per això el polític alemany va fer una crida a les cancelleries europees, sobretot les més riques, perquè posin més diners sobre la taula. En concret, la seva proposta és “un augment moderat” de les contribucions nacionals per tal que el pressupost passi de l’1% del PIB europeu a una xifra entre “l’1,1 i l’1,2%” del PIB dels 27 membres.
Impostos europeus
L’executiu comunitari també vol aprofitar el buit que deixa el Regne Unit per guanyar noves fonts d’ingressos pròpies, actualment molt limitades. I ho vol fer vinculant els nous recursos a la lluita contra el canvi climàtic. Oëttinger va proposar introduir un impost europeu sobre el plàstic, tot i que no va detallar si el pagaran els consumidors finals o els productors. També va plantejar la possibilitat que les arques europees es quedin els ingressos del comerç d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
