Economia

TONI BRACHS

REGENTA LA BOTIGA VIDEO SERVICE DE VIC I ÉS EL PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ VIC COMERÇ

“Si els companys fan Black Friday, tu no pots deixar de fer-ne”

Tècnic especialista en electrònica industrial, nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer el 1965, fa 31 anys que és comerciant. Des del 2016 està al capdavant d’una associació que té 350 socis

El primer festiu d’obertura comercial d’enguany, el 7 de gener, ha coincidit amb el primer dia oficial de rebaixes. Va valdre la pena?
Des de l’associació nosaltres tenim clar que potenciem les rebaixes de tota la vida i que ens interessaria poder continuar fent-les, un sistema consolidat, establert i que entre tots ens l’hem deixat o ens l’estem deixant perdre. Nosaltres apostem i ens sentim molt còmodes amb aquesta llei del comerç de Catalunya, malgrat totes les traves i que està recorreguda al Tribunal Constitucional espanyol. La filosofia de les rebaixes penso que és bona per als consumidors i per als comerciants, perquè hi ha unes normes clares, unes dates concretes... El que passa és que hem estat canibalitzats de dues maneres: pel Black Friday i per la filosofia comercial espanyola, que no és la nostra.
El Black Friday ha vingut per quedar-se, oi?
Sí, sí. Per molt que reneguem que són modes americanes, ens hi hem ficat fins al coll. A més a més, el curiós és que s’ha implantat a una velocitat vertiginosa, perquè ara ho tenim molt assumit però de quant temps estem parlant, de fa tres o quatre anys? I si els teus companys fan Black Friday tu no pots deixar de fer-ne.
La gent les espera igual ara que abans, les rebaixes?
Una mica menys per culpa nostra i de les circumstàncies que et comentava. Amb el Black Friday ens trobem, per exemple, que hi ha molta gent que durant quinze dies abans ja no compra esperant el Black Friday i, quan ha passat, tarda quinze dies més a comprar perquè s’ha gastat el pressupost, i aquí tenim un problema.
Les botigues necessiten les rebaixes per treure’s saldos?
Les rebaixes no són per treure’s saldos, sinó que es van concebre inicialment per poder vendre estoc restant si la previsió de vendes no es complia.
Però n’hi ha moltes que treuen coses de l’any de la picor...
Sí, però això ja és una mutació del tema. També hi ha grans superfícies que compren uns productes específics per a rebaixes amb uns criteris de qualitat i uns estàndards d’acabats diferents, però això són coses diferents. La filosofia de les rebaixes és: prefereixo vendre uns abrics inclús per sota de preu de cost perquè al magatzem no em reporten res.
Deia que vostès defensen les rebaixes, però algunes botigues de Vic Comerç aquest Nadal ja han fet descomptes d’entre un 10 i un 20%. No és millor que hi hagi més flexibilitat?
És el que deia del Black Friday, és el peix que es mossega la cua. Si el del costat fa promocions abans d’hora i tu no, et cauen les vendes. I si fas promocions com el del costat estàs desvirtuant el concepte rebaixes. És complicat harmonitzar aquest sistema, en què un està amb la llei espanyola i l’altre es manté fidel a la catalana i a les tradicions.
A Vic Comerç parlen d’un augment de facturació del 5% en aquesta campanya de Nadal. Estem tornant a la situació d’abans de la crisi?
És molt agosarat dir-ho, perquè la distribució comercial ha mutat. Sí que hi ha alegria però per recuperar els increments de venda ens hauríem de traslladar al sistema de vendes que hi havia abans de la crisi. Encara que hàgim recuperat el nivell d’activitat, si abans en total es venia 100, el comerç de proximitat representava 45; la gran distribució, 40, i la resta, el comerç electrònic. Ara el percentatge ha canviat i les vendes es van centrifugant cap a la gran distribució i darrerament cap al comerç electrònic. Valorem positivament increments del 5% però partim d’una base no gaire sòlida, la postcrisi, i la recuperació és lenta.
Tampoc els deu ajudar que per internet hi hagi promocions i descomptes tot l’any. Com es lluita contra això?
El concepte no és lluitar contra això. Són dues línies diferents. Nosaltres oferim un producte de proximitat, diferenciat, un tracte professional, proper, aconsellem el client perquè el coneixem i això el comerç electrònic no ho té. Pot ser que trobi una referència a Finlàndia més bé de preu, però ens interessa això? Quin valor afegit ens dona? L’economia es retroalimenta. Els nostres fills treballen en una empresa d’envasat aquí i resulta que nosaltres comprem més enllà perquè ho trobem un 3% més barat. Hem de pensar si és el que volem. La línia que defensem a Vic Comerç és oferir el que el client necessita i aconsellar-lo, perquè hi guanyem tots.
Si poguessin, se n’estarien, d’obrir els diumenges?
Hi ha gent que hi està totalment en contra, però si no t’adaptes al client malament rai. La imatge del comerciant inflexible i repatani no és certa. El sector comercial evoluciona a una velocitat brutal. Si amb 31 anys he après alguna cosa és que el que l’any passat funcionava no necessàriament funciona aquest any, i al revés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia