Els sous estan estancats tot i la millora de l’economia

Els tres últims exercicis, en què l’economia ha crescut a un ritme superior al 3%, els sous de treballadors i directius s’han quedat enrere i la millora salarial ha estat pràcticament inexistent, segons un estudi elaborat per la consultora ICSA per encàrrec de l’escola de negocis EADA, que estableix també que només els comandaments intermedis i els directius van veure millorar les seves retribucions l’últim any. L’informe, realitzat a partir de 80.000 dades, estableix que l’any passat el salari mitjà brut anual dels treballadors catalans va ser de 23.037 euros; va arribar a 41.365 euros en el cas dels comandaments intermedis i va ser de 80.916 euros en el cas dels quadres directius. En el cas espanyol, les dades són similars però estan lleument per sota: 22.793 euros per als treballadors; 40.435 euros per als comandaments intermedis i 79.097 euros per als directius. D’aquesta manera, els treballadors van retallar els seus ingressos en un 0,21% mentre que la resta de categories augmentaven en un 2,72% (intermedis) i un 0,21% (directius). “Malgrat l’intens creixement dels darrers tres anys i la creació d’ocupació, la quarta economia europea [en referència a l’espanyola] no es pot permetre un desequilibri tan significatiu entre la riquesa generada i la retribució de les persones”, es lamentava ahir Ernest Poveda, president de la consultora ICSA.

De fet, estudiant l’evolució dels salaris en els darrers deu anys es veu que hi ha hagut exercicis millors per a pràcticament totes les categories. Per exemple, el salari mitjà per als directius l’any 2013 va ser de 80.330 euros, superior als 79.097 actuals. I el que cobraven els treballadors l’any 2009 era pràcticament el sou d’ara (22.762 euros front els 22.793 de mitjana el 2017). “Cal estudiar bé la casuística perquè és cert que hi ha sectors que han destruït ocupació, com ara la construcció, que anys enrere tenia salaris molt alts”, explicava ahir Poveda. Els experts justifiquen el descens dels sous per la combinació de diferents factors, entre els quals, la destrucció de llocs de treball amb salaris alts i la seva substitució per d’altres de menys ben retribuïts; les modificacions salarials a la baixa en les negociacions entre empreses i comitès d’empresa, i la possibilitat de reducció salarial que preveu l’article 41 de la reforma laboral.

El professor d’EADA i expert en dret laboral Jordi Costa recomanava que “seria important no caure de nou en l’error de limitar l’increment salarial a la indexació mitjançant l’IPC més algun punt percentual fruit de la negociació col·lectiva” i afegia que és el moment adequat per “apostar decididament per la retribució variable, vinculada a indicadors relacionats amb la productivitat, els resultats empresarials i altres criteris qualitatius”.

Per sectors d’activitats, són la banca i les assegurances les que paguen més bé, i el turisme i els serveis els que paguen per la banda baixa, la qual cosa explicaria en part per què els empleats catalans ocupen la quarta posició en la classificació estatal, superats pels sous dels treballadors de Navarra (25.659 euros bruts anuals), Madrid (24.035) i el País Basc (23.561). En la resta de categories, Catalunya sempre està en segona posició, per darrere de Madrid. Poveda també recorda que Navarra és una comunitat rica, en la qual possiblement influeix el concert fiscal i es retribueix de manera més generosa.