Pressió a les monedes virtuals

La irrupció de les monedes virtuals en l’àmbit financer com a forma de finançament i inversió comença a fer anar de corcoll els organismes supervisors locals i internacionals. Fins ara, aquests organismes s’han limitat a emetre advertències sobre els perills de fer transaccions amb aquesta mena de divises, però ara es plantegen molt seriosament la seva regulació, per evitar manipulacions i frau, diuen. Tampoc no escapa a ningú que l’anonimat d’aquest mercat i la falta d’imposició de les transaccions incomoden els agents financers tradicionals.

Tant és així que la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) a l’Estat espanyol es planteja fer propostes reguladores sobre el tema, per tal que aquestes formes de finançament “quedin subjectes a les regles aplicables a l’oferta i distribució de valors convencionals”. La mateixa CNMV s’ha fet seu un comunicat del desembre difós per la Securities and Exchange Commission (SEC) dels EUA que, en el mateix sentit, assenyala la “considerablement inferior protecció per als inversors en els nostres mercats de valors tradicionals, amb els consegüents riscos superiors de frau i manipulació”.

Tanmateix, alguna circumstància recent els dona la raó. Sembla que tothom està d’acord que la laxitud normativa sobre els operadors en monedes virtuals i les bretxes en la seguretat són les causes que van permetre el pirateig del dia 26 de gener a la casa de canvi Coincheck, un dels principals mercats digitals del Japó, en el qual van desaparèixer monedes virtuals NEM –una de les deu primeres per capitalització– per valor d’uns 425 milions d’euros. Les autoritats intenten seguir el rastre de l’atac informàtic, que ha causat pèrdues a uns 260.000 usuaris.

Evolució massa ràpida

Però els tècnics reconeixen que la innovació tecnològica sempre va davant de les regulacions i que “és gairebé impossible seguir el ritme d’un ecosistema que evoluciona tan ràpid”. I també temen que es produeixin més atacs d’aquesta mena. La casa de canvi en qüestió hauria comès “un greu error tècnic” i fins va pecar de “mandra” en no emmagatzemar les monedes virtuals dels seus usuaris en una “cartera calenta”, un sistema desconnectat de la xarxa i, per tant, fora de l’abast de ciberatacs.

Els operadors japonesos ja treballen per dotar-se d’un cos d’autoregulació que ofereixi més garanties als usuaris per evitar una actitud molt més estricta de les autoritats. Tot això en un moment en què països com ara la Xina i Corea del Sud opten per la duresa en el sector i tanquen els mercats de monedes virtuals, alhora que organismes supranacionals com ara la Unió Europea i el G20 ajusten els seus propis marcs normatius. Per la seva banda, el govern de l’Índia ha anunciat que prendrà totes les mesures per posar fi a l’ús de monedes virtuals com a mètode de pagament al país i va advertir que no les considera monedes legals. A Egipte, la situació és semblant.

L’auge del bitcoin

Comprar bitcoins o qualsevol moneda virtual ha deixat de ser una decisió exclusiva de grans inversors desitjosos d’ampliar fortuna per convertir-se en un fenomen en cadena que ha captat l’atenció fins i tot de joves amb baixos ingressos que no temen riscos i busquen beneficiar-se de l’escalada alcista de les divises digitals.

La participació dels mil·lennistes en l’auge del bitcoin, que ahir cotitzava per sota dels 7.200 euros però que a principi de gener havia cotitzat per damunt dels 14.000 euros, ha arribat per la facilitat que brinden els telèfons mòbils. Revisar les fluctuacions a través de determinades aplicacions, que permeten comprar i vendre moneda digital de manera senzilla, s’està convertint en una escena cada cop més habitual entre amics, companys de feina o fins i tot del taxista que cedeix a l’impuls de consultar sovint el mòbil.

El seu fàcil accés, afavorit per l’entrada al mercat de futurs dels EUA a mitjan desembre, va fer que l’any passat es revalorés de manera espectacular fins a multiplicar-se per quinze la seva cotització. Al gener, però, va experimentar una important devaluació pels temors d’importants restriccions en alguns països.

De pare desconegut

El bitcoin el va crear el 2009 Satoshi Nakamoto, el pseudònim d’un pare encara desconegut. Va ser la primera moneda digital i també la més coneguda, la que té més capitalització però també la més volàtil. La tecnologia que hi ha al seu darrere és la cadena de blocs o blockchain.

No està regulada, no depèn de bancs ni està supervisada per institucions governamentals. I la possibilitat aparent de guanyar diners de manera fàcil sedueix gent de qualsevol edat i condició. Les següents monedes virtuals per capitalització són ethereum, ripple i bitcoin cash, però actualment hi ha 1.465 monedes digitals al món. L’aplicació per a mòbil més descarregada actualment per operar en bitcoins és Coinbase.

La temptació d’aconseguir un retorn de diner ràpid amb només obrir una aplicació al mòbil desperta la curiositat de molta gent. Però, segons un hacker ètic, si el taxista diu que està comprant bitcoins és molt possible que ja hi hagi una bombolla.