TANTXTANT
Atracció generalitzada
En opinió de l’expresident espanyol Felipe González, la corrupció política a Espanya no és un fenomen general sinó una “distracció” generalitzada. La frase és desencertada, tot i venir d’un expert. Espanya és el segon país amb la corrupció percebuda més gran d’Europa Occidental, després d’Itàlia. Això té unes causes clares i res es fa per canviar-les.
Primer, hi ha 122.000 persones que viuen directament de la política i no solen saber fer res més. Segon, aquesta gent la posem a dit per sobre dels funcionaris a gestionar milions. Ho fan malament o treballen per buscar-se la vida després de la legislatura.
Tercer, les lleis de contractació pública. Enrevessades en extrem i inefectives. De què serveix tenir les licitacions impecables si l’adjudicant és qui redacta el concurs? O adjudicar l’obra al més barat que un cop adjudicada ens factura sense control sobrecostos del 300%?
Quart, la falta de control efectiu. El Tribunal de Comptes no ha descobert cap cas de corrupció en la seva existència. Cinquè, la falta de mecanismes de protecció per al denunciant. Hi ha bústies de denúncia per exemple a l’oficina antifrau catalana. Et garanteixen la protecció però qui la garanteix pot ser Daniel de Alfonso, exresponsable de l’oficina i el de les gravacions amb Fernández Díaz. Sisè, la falta de càstig. Ni es fan tornar els diners ni es castiga els que paguen. Per tant, ho tornaran a fer.
El cost de la corrupció és enorme. Portar per exemple Espanya a nivells de França (que tampoc seria un referent) sumaria un 16% al PIB. Molt? Bárcenas va acumular 47 milions emportant-se el percentatge sobre el percentatge que presumptament cobrava el partit sobre l’obra pública adjudicada incorrectament o feta innecessàriament. Que els AVE al no-res no es fan per solidaritat interterritorial.