“El cranc blau ha arrasat el cultiu de cloïssa a la badia del Fangar”

Va ser una proposta del director general de Pesca després dels estudis realitzats al Fangar i els Alfacs per concretar les actuacions que s’han de fer a les badies. La taula està formada per la direcció general de Pesca, un representant del món científic, un altre de les confraries de pescadors, dos de Fepromodel i un parell de productors de cada badia.

Els estudis posen de manifest allò que els productors fa anys que sabem: la falta de renovació de l’aigua. Una problemàtica que es pot corregir amb diferents mètodes: incrementant l’aportació d’aigua dolça, el dragatge de la bocana de la badia i el trencament de la part més estreta per permetre entrar l’aigua del mar. S’ha acordat iniciar les actuacions per la proposta que comporta menys inversió, que és l’increment de l’aportació d’aigua dolça. Es tracta de fer una millor gestió de l’aigua.

Una vegada ho posem en pràctica caldrà valorar si és suficient o si cal emprendre altres actuacions. D’aquí a tres mesos ens tornarem a reunir.

Augmentarà l’oxigenació perquè hi hauria més moviment d’aigua però reduir la temperatura és molt complicat. El canvi climàtic ens afecta de ple: hem passat de tenir un episodi de mortalitat de la producció cada quatre anys a tres mortalitats cada quatre anys. Això ens ha obligat a canviar el sistema de treball.

Molts productors han deixat de produir la cria de musclo per evitar els episodis de mortalitat, sobretot als Alfacs, i compren la llavor a Itàlia d’una mida més gran per començar la campanya més aviat.

El canvi climàtic també comporta més presència d’espècies invasores. Darrerament hi ha un increment notable de la població de cranc blau, que ha arrasat el cultiu de cloïssa a la badia del Fangar. Ha provocat la ruïna del principal productor. Per mantenir el cultiu calia emprendre unes mesures de protecció, per evitar que el cranc blau es mengés les cloïsses, que no eren rendibles. I estem preocupats per si el cranc blau es menjarà la producció de les muscleres, tot i que està protegida.

Ens perjudica l’assecament dels camps perquè implica menys aportació d’aigua dolça. És necessària una gestió integral del Delta, tenint en compte tots els sectors que hi conviuen.

El gust que té de mar, una textura més agradable i la seua resistència al taulell de venda. Ara estem treballant en la creació d’una denominació d’origen protegida (DOP), pensem que és l’única alternativa per defensar la nostra producció. La producció de musclo al delta de l’Ebre és molt artesanal i hem d’aconseguir diferenciar-lo perquè el consumidor estigui disposat a pagar més. Són necessaris uns controls més estrictes per evitar que es comercialitze com a musclo del Delta aquell que no ho és.

No som partidaris de la massificació. Hi ha productors interessats a augmentar l’oferta, però des de Fepromodel no volem que hi hagi molta activitat turística a les muscleres, on l’activitat principal ha de ser la producció. Ara hi ha dues muscleres als Alfacs que s’hi dediquen i una al Fangar, crec que l’ideal seria dos o tres a cada badia.

La producció de musclo és molt estacional, es concentra en tres mesos i això fa que els productors vulguin diversificar el negoci. D’aquí la nostra aposta pel cultiu de cloïssa, que finalment no ha estat viable, també promocionem la producció d’ostra, que sí que es produeix tot l’any i l’últim any les vendes han augmentat un 36%. La venda directa, la restauració i les depuradores també són un complement per al sector.

Actualment hi ha 90 muscleres als Alfacs i 78 al Fangar. Un estudi de l’IRTA indica que als Alfacs es podria créixer però tenim la limitació per la temperatura de l’aigua. També hi ha un altre estudi que sosté que les muscleres del Fangar estan mal ubicades, però canviar-les seria molt complicat i suposaria una gran inversió.