“Els camins ramaders tenen potencial turístic i són patrimoni”

A finals del 2009, arran d’una col·laboració de la Fundació del Món Rural i l’Idapa, vam constituir un grup de treball amb diferents persones a escala de Catalunya, i vam encetar diferents línies de treball. Així i fins ara, s’ha elaborat un informe sobre l’estat de la xarxa de camins, amb recomanacions i propostes; i un mapa de camins ramaders, jornades, un document sobre la transhumància a les vies pecuàries. També s’ha creat un web, el Transhumància.cat, en el qual aboquem tota la documentació. El 2015, vam iniciar el treball amb els ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia amb l’objectiu de crear el camí ramader de Marina, que enllaça la Cerdanya i el Penedès. El 2016, vam organitzar el primer congrés sobre transhumància i camins ramaders, del qual ara hem publicat les conclusions.

És aportar coneixements, cartografia, continguts i propostes per elaborar materials, documents que constitueixin una base sòlida per a futures actuacions. La transhumància i els camins ramaders constitueixen un patrimoni cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic imprescindible, que cal potenciar i preservar.

Sí. De fet, es manté encara alguna activitat a Llívia, a la Cerdanya, on celebren la pujada dels ramats a la muntanya i alguna cosa al Pallars, però l’activitat va a la baixa perquè ja s’utilitzen altres sistemes per moure’ls. El 2015 i segons dades del Departament d’Agricultura es van moure cap a 2.330 ovelles i cabres a peu i un nombre similar en camió. Per contra, en boví les xifres són de 867 a peu i 3.778 en transport motoritzat. I sols 86 poltres o cavalls van fer transhumància cap a les pastures.

Conservar o intentar recuperar les vies és important i útil per al manteniment de territori. Considerem que poden bastir productes de promoció turística, de senderisme i coneixement del territori, però tenir aquests camins nets també serveix per fer una funció molt important de prevenció d’incendis. Creiem que també pot generar una petita activitat econòmica i alhora donar suport a la pervivència de la transhumància, una activitat ancestral ara amb altres usos.

El Departament d’Agricultura té classificats 77 camins ramaders a les comarques barcelonines, que sumen 234 quilòmetres; a les gironines existeixen 57 camins, que engloben 150 quilòmetres; a les tarragonines, 478 camins ramaders i 1.409 quilòmetres, i a la demarcació de Lleida són 135 camins i 595 quilòmetres. En total, els camins ramaders classificats actualment a tot el país sumen 2.390 quilòmetres, però s’estima que n’existeixen uns 20.000 quilòmetres. La Val d’Aran, el Pallars Sobirà i el nord de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès són comarques que encara reben bestiar i on es manté una mica la transhumància, bé sigui a peu o en vehicles. A l’estiu, el bestiar a la muntanya hi és.

Es van tractar tres eixos: la infraestructura, el marc legal i usos complementaris com ara els turístics, els transhumants ramaders i el futur de la ramaderia extensiva. Les tres conclusions principals són que cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya, perquè ara sols en tenim un mapa, però no estan inventariats. Ara li donem un impuls, a través de la prova pilot del camí de la Marina, tot iniciant el procés administratiu d’inventariar un camí. Comencem pel tram de la Cerdanya i ha de servir per generar la metodologia per anar inventariant la resta.

Sí, legalment és així, però no tenim l’inventari fet. El pas següent és generar figures de protecció. La segona mesura és intentar aportar oportunitats econòmiques per obrir alguns camins ramaders i transhumants. De fet, el camí de la Marina pretén ser un producte turístic, i un element de promoció del territori.

Un doble potencial. Per un costat, reconèixer aquest valor de patrimoni cultural i natural ja és important per al territori. A banda, hi ha l’activitat econòmica que pugui generar, sobretot turística. La idea és vincular, a través dels camins, el pastor, la ramaderia i el producte local, tot reivindicant aquests recursos.