“El món de l’agricultura necessita respirar més feminitat”

El camp et permet estar absolutament apoderada. Les dones rurals som molt intel·ligents, som molt fortes, estem molt apoderades i potser el que falta és visibilitat. Quan em van dir de venir a la jornada em va semblar que no ho necessitava però sí que és important poder-ho compartir. Separar homes i dones és una mica estrany i crec que en el món rural potser estem poc visibilitzades però tenim un paper des de sempre molt important. El que sí que crec és que la part femenina –no parlo de gènere– el món de l’agricultura necessita respirar-la una miqueta més.

Crec que poden ajudar el món rural en general i potser a sortir d’aquesta etiqueta entre la separació del món rural i la ciutat. Sense el món rural la ciutat no existiria. S’ha de fer feina i si es pot aprofitar per donar més força a la part femenina millor perquè el patriarcat ens porta a destruir el món.

La Meritxell Serret [que va intervenir en la jornada per videoconferència] posava èmfasi en els òrgans de decisió. Clarament. Cal aquesta visió no únicament competitiva, sinó col·laborativa, de regeneració, de respecte, i les dones tenim molt més treballada aquesta part. Al final la qüestió no hauria de ser si els càrrecs són homes o dones sinó que hi hagi una visió femenina en totes les decisions. Aniria tot molt millor. No és un tema de gènere sinó d’energia.

Tenim una finca de 25 hectàrees al Lluçanès que gestionem tres famílies. Fem permacultura, un sistema de disseny d’assentaments humans que té els inicis als anys cinquanta a Austràlia, però ara n’hi ha per tot el món. Aquí com sempre anem una mica més tard, però hi ha grans explotacions de moltes hectàrees que es basen en aquest sistema de disseny.

La permacultura es basa en tres ètiques i dotze principis. Les tres ètiques són: cuida la persona, cuida la terra i reparteix feina i excedents. L’agricultura tradicional, la dels nostres besavis, aquesta que ens imaginem que era molt dura, es basava en feina intensiva. L’agricultura industrial necessita grans màquines i grans nutrients externs perquè pugui funcionar. Necessita una gran quantitat d’energia per funcionar. La permacultura vol disseny intensiu. Abans d’aplicar qualsevol sistema dins de la nostra finca, cal pensar molt perquè sigui eficient. Nosaltres tenim ovelles, cavalls, cria de pollastres, ous, horta ecològica i una part important que és la granja escola. Com que som de les poques finques en l’àmbit català i espanyol que funcionem així, fem formació i demostracions.

La idea és tenir dos objectius. Un és la sostenibilitat i l’altre és la regeneració del sòl. Quan fas servir la terra, l’estàs explotant i t’estàs emportant els seus nutrients. La nostra idea és al revés, que cada vegada que fem una intervenció a la terra –no pas interferència– fem que la nostra terra sigui cada vegada més rica. Com s’aplica això al dia a dia? Tenim 400 fruiters plantats. Nosaltres, en comptes d’estar lluitant per treure les males herbes i intentar que no tingui competidor, el que fem és substituir aquests possibles competidors per plantes que els puguin ajudar aportant nutrients perquè creixi bé la planta. També hi entren els ramats, per controlar que la vegetació no se’n vagi de mare i, a més, fan la seva aportació de nutrients. Després hi passen els pollastres i les gallines, que aprofiten els fems que deixen els animals més grans perquè allà hi troben mosques i cucs, i també fertilitzen el sòl a la vegada. Aprofitem els cicles de la naturalesa.

Crec que la política fa molts anys que té color masculí i potser al món rural ens feia poca falta oferir la nostra veu.

Crec que a la ciutat hi ha moltes més dones i la quantitat que estan donant la seva veu les fa més visibles. Crec que és una qüestió de quantitat.

Viure al món rural i de les petites explotacions la país on vivim és molt difícil. A la dona se li afegeixen temes relacionats amb la maternitat, que encara ho fan més difícil. Per un tema de drets i deures de les treballadores, és difícil compatibilitzar-ho quan les activitats són compatibles amb la maternitat. Països com França o Dinamarca tenen estatut de les pageses, que estan molt més cobertes i poden compaginar la feina al camp amb cuidar la família, cosa a la qual no volem renunciar.