“Necessitem una aposta decidida per la qualitat per sortir de la crisi”

L’únic positiu és l’adequació dels mòduls fiscals, perquè fa molts anys que es paguen més diners dels que realment es guanyen. La rebaixa proposada és per a la declaració de renda d’enguany. Caldrà veure si la mesura tindrà continuïtat. Haurem de lluitar per aconseguir-ho.

No. Una de les coses que reclamàvem eren fons per a un pla d’arrencada per a aquells pagesos de certa edat o per als qui volen fer una nova orientació productiva. El ministeri simplement havia d’informar-ne la UE, que és la responsable de decidir-ho, però no han volgut fer-ho.

No, i tampoc té sentit, perquè són fons que íntegrament provenen de la UE per a gestió de crisis. El ministeri no havia de posar-hi ni un euro i és una reivindicació de totes les organitzacions agràries i econòmiques. Creiem que és un canvi de cromos per alguna altra negociació europea que té el ministeri entre mans. Com ara la propera PAC, que ja és sobre la taula.

No. El d’arrencada tindria com a conseqüència per al sector una rebaixa en l’excedent. Hi ha un sobrant de 60-70 milions de quilos a escala catalana, i el mateix a Aragó, a causa del vet rus. Per això volem facilitar que qui vulgui plegar, ho pugui fer dignament, pagant els préstecs de la inversió feta.

Persegueix adequar les varietats en allò que demana el mercat. El 2013 es va fer el darrer, i va ser un èxit. Ens va possibilitar situar Catalunya i Aragó com a exportadors nats i grans subministradors de les cadenes europees, a partir de la innovació varietal que va significar. Ara volem que això continuï mitjançant un segon pla. Estem en crisi, però sense el pla del 2013 estaríem molt pitjor.

Efectivament, perquè d’entrada no ho han previst en el pla, tot i que nosaltres hi hem insistit. Tampoc ens n’han justificat el motiu, encara que a diferència del pla d’arrencada, aquest és cofinançat.

És un carreró sense sortida. Caldrà gestionar la propera campanya amb valentia i noves idees. Necessitem que s’obrin nous mercats. Necessitem que hi hagi una aposta decidida per la qualitat de les empreses i els productors, que també és una manera de reduir volums. I donar un valor afegit a la producció. Sobre la taula, el sector ha posat la recuperació del mercat estatal: l’any passat, el consum ha passat de 9 quilos per persona i any a 3,8 quilos de préssec, nectarina i préssec pla.

Cal fer-ne la reflexió, i més quan, en paral·lel, ha augmentat el consum estatal de fruita. L’aposta clara de la comercialització per al mercat europeu, amb cadenes de comercialització molt llargues, requereixen una fruita més verda i amb menys contingut de sucres. La gent del país està acostumada a menjar fruita més dolça.

El problema és la continuïtat en aquesta qualitat. Un dia sona la flauta i dius que bo, però tornes a comprar el mateix al cap d’uns dies i no té res a veure.

Bé, les gelades de fa uns dies han provocat una petita aclarida dels fruits. Per tant, hi haurà millor qualitat, perquè es reduiran els quilos per hectàrea i més sucres per cada unitat. El que encara no sabem és si aquesta mica de davallada compensarà l’increment per l’entrada de noves hectàrees en producció. Enguany, sols seran 600 ha, però pensant en el mercat rus fa quatre anys que tenim 3.000 ha noves cada any. Si no hi ha cap contratemps meteorològic estarem en els mateixos quilos que la campanya passada. És complicat.

És una pregunta a fer als gerents i gestors dels fons: les organitzacions de productors. Unió de Pagesos considerem que la majoria no ho ha fet bé. Les excepcions són els qui ho han fet correctament i preveient que era un any dolent han apostat per retirar producte. El ministeri vol concentrar les organitzacions de productors, però perdríem una gran quantitat de fons europeus. Les empreses s’ajunten quan veuen benefici; per tant, cal incentivar, no imposar. Hi ha organitzacions petites rendibles i n’hi ha de grans que aporten poc valor al productor... No és en el volum, sinó en l’eficiència de la gestió.