Girona és la capital amb més botigues per habitant
El municipi català amb més densitat comercial continua sent, com el 2016, la Jonquera, segons el Cens d’Establiments Comercials elaborat per la Generalitat i el Consell de Cambres
Girona és la ciutat de les quatre capitals catalanes amb més botigues per habitant, segons es desprèn del Cens d’Establiments Comercials, elaborat per la direcció general de Comerç i el Consell General de Cambres de Catalunya. Catalunya disposa de 103.214 establiments (un 1,87% més que el 2016), amb una densitat comercial mitjana de 13,66 establiments cada 1.000 habitants (una xifra que representa un augment d’un 1,4% respecte al 2016). Tot i que en xifres absolutes la ciutat de Barcelona aglutina la major part dels establiments (27.155), és la capital gironina, amb 1.665, la que té una major densitat comercial (16,82 establiments per cada 1.000 habitants). Amb dades tancades, a Girona, amb una població de 99.013 persones, el 2017 hi havia 1.665 establiments comercials, amb una superfície total de prop de 270.000 metres quadrats. Això suposa una densitat comercial de poc més de 2.700 m² per cada 1.000 habitants, 700 més que Barcelona.
Als pobles, encara més
Fora de les quatre capitals, el cens també revela que els municipis gironins (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb més densitat comercial continuen sent, com el 2016, la Jonquera (82,67 establiments per cada 1.000 habitants), per la seva proximitat a la frontera; Castell-Platja d’Aro (34,83) i Camprodon (33,88).
L’anàlisi de l’evolució del nombre d’establiments per comarques concentra a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques gironines els increments de l’oferta comercial. El Gironès lidera aquest rànquing a la demarcació amb una variació del 3,08% –2.533 establiments el 2016 i 2.611 l’any passat–. En segona posició se situa el Pla de l’Estany, amb un increment d’un 2,75% (de 364 establiments puja a 374), i el lloc de bronze és per a la Garrotxa, amb un ascens d’un 1,45% (758 el 2016 i 769 el 2017). Les dues últimes comarques que registren un augment són la Selva (0,57%), en què es passa dels 2.269 de fa dos anys als 2.282 de l’any passat, i el Baix Empordà, que quasi es queda neutre (0,08%): augmenta en dos establiments (2.360). Les dues úniques comarques que perden establiments són l’Alt Empordà (-0,99%, passa dels 2.626 als 2.600) i el Ripollès (-5,25%, passa dels 438 als 415).
LES XIFRES
Gairebé 100 locals actius més en els últims tres anys al centre
Òscar Pinilla
En els últims tres anys es pot veure una millora global molt important a la ciutat de Girona, amb gairebé 100 locals actius més a la zona centre, o sigui al Barri Vell, el Mercadal i el Carme. Segons el darrer inventari de l’Ajuntament de Girona al qual ha tingut accés aquest diari, la tendència en els darrers anys és clarament a l’alça. Els primers anys, coincidint amb la crisi econòmica, el nombre de locals actius va disminuir, però durant el darrer any, el 2017, va mostrar un millor resultat que mai: 997 locals actius (74,5%) i 334 d’inactius (25,5%). Concretament, de locals actius al Barri Vell s’ha passat dels 356 que hi havia el 2015 als 483 del 2017; de 347 a 377 al Mercadal, i de 82 a 117 al Carme. Pel que fa als inactius, al sector del Barri Vell n’hi havia 196 el 2015, i en el darrer cens disponible se n’hi comptabilitzen 135 el 2017. Al Mercadal el nombre de locals inactius va baixar dels 128 als 73; i va augmentar dels 119 als 126 al Carme.
El tipus de locals que predominen al Barri Vell són els que es dediquen a la restauració (24,8%) i a l’equipament de la persona (18,4%), i és molt baix el percentatge d’establiments del sector quotidià no alimentari (1,4%). En un altre punt del mapa, al Mercadal, hi predominen els comerços dedicats a l’equipament de la persona (32,1%) i els segueixen els de restauració (15,9%). En ambdós sectors el quotidià alimentari està al voltant d’un 9%, cosa que mostra un equipament dèbil de productes de primera necessitat alimentaris. Al sector del Carme hi predominen els altres serveis a les persones (41,9%); és un sector clarament de serveis.