Economia

JOAN SOLÀ

ALCALDE DE RINER, MUNICIPI SOLSONÍ ON ES CELEBRA LA III FIRA DE LA MEL

“Ser en terra de ningú manté el Solsonès intacte i és valor turístic”

Aquest cap de setmana, el santuari del Miracle, una joia del barroc català, és el marc de tastos, tallers, exposicions, 40 parades i menús gastronòmics dedicats a la mel i l’apicultura

El santuari del Miracle, obra mestra del barroc català, és el marc aquest cap de setmana de la tercera edició de la Fira de la Mel, que pretén atraure turisme i diversificar l’economia del municipi solsoní de Riner. Per què van apostar per l’apicultura com a producte dinamitzador?
El projecte va començar fa tres anys, amb ganes de crear una fira i, alhora, de donar a conèixer Miracle i Riner. Els valors en els quals ens agrada molt emmirallar-nos són la sostenibilitat, el medi ambient i els productes de proximitat. I la mel ens hi encaixava perfectament. Sí que hi havia hagut tradició de producció, però no gaire arrelada. No obstant això, vam veure que era un producte al qual mai s’havia donat gaire importància i calia donar suport als productors de la comarca per visibilitzar-lo. La fira va començar amb una quinzena de parades i aquest cap de setmana en seran unes 40. No totes són de productors de mel, però sí que totes venen mel o productes relacionats –com ara cremes, espelmes, cera, estris per a la mel–, a banda d’altres coses. Això ens converteix en una fira diferenciada i força exclusiva de la mel.
També hi ha activitats complementàries?
Sí. La primera edició vam començar amb una sola exposició, dedicada a eines antigues de l’apicultor. Enguany, a més d’aquesta, en fem dues més a la casa gran: de fotografies antigues de la mel i l’apicultura, i una altra del concurs de dibuixos de la canalla de Riner i dels d’Arnes (Terra Alta), municipi amb el qual ens vam agermanar l’any passat i que també té una tradició apícola de pes. A través de l’Associació d’Amics de les Abelles hem organitzat un concurs que anirà lligat a la celebració del 20 de maig, el Dia Mundial de les Abelles, en el qual diferents municipis farem actes conjunts. D’altra banda, l’exposició del barroc estarà oberta tot el dia. Durant el diumenge al matí també hi haurà tallers, com ara el d’espelmes i un tast de mel. Els dos tallers són oberts a tothom.
Quin paper hi juguen els productors locals?
Arran de la fira, hem descobert que són moltes les masies que n’elaboren des de sempre. Ara bé, és mel per a autoconsum. Ens agradaria realçar aquest producte, per tal que els qui ja tenen arnes en produeixin també professionalment.
Fan la II Jornada de la Mel dissabte, coorganitzada per la conselleria d’Agricultura.
En les anteriors edicions, hi han participat mig centenar de professionals i esperem superar el nombre d’inscrits enguany. Hem ampliat les activitats de la jornada també a la tarda. A més de conferències, farem un taller pràctic amb arnes, i un tast de mels líquides i cristal·litzades.
Quins són els resultats turístics de la fira i quines expectatives en tenen?
En el fons consisteix en el fet que es relacioni el Miracle amb aquest producte. Al cap i a la fi, la fira està al mig d’aquest magnífic conjunt patrimonial. Entre altres coses, el claustre, que normalment està tancat, aquest dia l’obrim perquè tothom pugui conèixer a fons el santuari. Els quatre restaurants de Riner elaboren exclusivament durant el cap de setmana de fira menús amb la mel com un dels ingredients destacats de cadascun dels plats.
Als nuclis del municipi de Riner, quins altres productes turístics s’hi troben al llarg de l’any?
El Miracle és el centre turístic més important, sens dubte. Hi ha el retaule barroc més destacat del país. Però el barroc és també ben present en diferents esglésies, com ara Santa Maria de Su, Sant Cristòfol de Freixenet, Sant Jaume de Riner, Sant Martí de Riner... També en el camp del senderisme es pot descobrir diferents paisatges prepirinencs, amb rutes senyalitzades. I allotjaments rurals preparats. Ens encanta acollir la gent. El Miracle és a 10 minuts de Solsona i quan parlem turísticament de Riner no deixem de fer-ho de tota aquesta part de la comarca. Fa uns anys, gairebé tothom vivia de l’agricultura. Cada cop més el sector serveis és més gran. Ens estem encaminant cap al turisme, amb una bona presència del producte de proximitat, a través de l’agricultura i la ramaderia ecològiques, per les quals estem apostant molt. Ara, per exemple, hi ha una nova formatgeria al Miracle.
La sensació és que el Solsonès és en terra de ningú i poc coneguda. Què cal per què el turisme del Solsonès s’enlairi?
Històricament, hem estat una comarca on els principals eixos de comunicació ens han esquivat: d’una banda, la C-14 cap a la Seu i Andorra i, d’una altra banda, cap a la Cerdanya. El Solsonès s’ha quedat al mig, però això també és un avantatge: som una comarca intacta, molt verge i també té un valor per a nosaltres i per al turisme, que augmenta any rere any. No ens hem d’inventar res, sols donar-ho a conèixer i continuar acollint bé els turistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

La producció d’oli d’oliva caurà un 60% a Tarragona i l’Ebre

Reus
política

La CUP llença un espot per denunciar la massificació turística a Catalunya

barcelona
BEGUR

Reclamen la readmissió del delegat dels treballadors d’Innova Coptalia

BEGUR
economia

Els treballadors de la planta de compostatge de Botarell faran vaga indefinida a partir del 23 d’agost

Botarell

Els preus es contenen amb un creixement interanual del 2,7% al juliol

GIRONA
economia

La inflació baixa gràcies a l’electricitat i els aliments

barcelona
economia

L’atur juvenil mundial marca la xifra més baixa dels darrers quinze anys

barcelona
economia

El Prat bat un nou rècord al juliol: més de 5 milions de passatgers

barcelona
economia

Es dispara el nombre de persones i empreses que no poden fer front als seus deutes

barcelona