La Xina denuncia els EUA a l’OMC pels aranzels a l’acer
Entén que la mesura viola preceptes de l’Acord General del GATT de 1994 i de l’Acord sobre Salvaguardes de l’organització
Xi Jinping promet la protecció dels drets a la propietat intel·lectual
El govern xinès va presentar ahir formalment davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) una denúncia contra els EUA pels aranzels del 25% i del 10%, respectivament, que Washington ha imposat a certs productes d’acer i d’alumini procedents del gegant asiàtic.
Es tracta de la segona denúncia de Pequín davant l’OMC, després de la que ja va presentar el 5 d’abril passat pels aranzels que els EUA van anunciar que imposarien a una llista de 1.300 productes xinesos per valor de 50.000 milions de dòlars. Aquests productes inclouen tecnologia punta de les indústries aeroespacial i robòtica.
En concret, en la seva denúncia lliurada dimarts als països membres de l’OMC, la Xina demana consultes amb els EUA per resoldre la disputa sobre els aranzels a les importacions d’acer i d’alumini, perquè entén que la mesura viola preceptes de l’Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) de 1994 i de l’Acord sobre Salvaguardes de l’organització multilateral. Les consultes proporcionen a ambdues parts l’oportunitat de discutir durant 60 dies el litigi i de trobar una solució mútuament satisfactòria sense haver de fer un altre pas en el conflicte davant l’OMC. La Xina al·lega en la seva denúncia que els EUA “no han formulat cap determinació adequada ni han donat cap explicació raonada i adequada” sobre els motius que els han portat a imposar drets d’importació addicionals a productes d’acer i d’alumini xinesos.
Anunci aperturista
En aquest context, el president xinès, Xi Jinping, va prometre ahir més protecció dels drets de propietat intel·lectual i una baixada d’aranzels a la importació de productes estrangers, però no va al·ludir a la creixent tensió comercial amb els EUA en el discurs de to pacífic i aperturista que va fer en el Fòrum de Boao, considerat el “Davos asiàtic”, que va començar diumenge a l’illa de Hainan i que es clourà avui.
L’estratègia de desenvolupament de la segona potència econòmica mundial consistirà a obrir-se a l’exterior, sobretot en sectors com el financer (banca i assegurances) i l’automobilístic, per al qual va anunciar una reducció dels aranzels a la compra de vehicles estrangers. Xina preveu apujar el volum d’importacions per tal d’equilibrar la balança comercial, en la qual acusa un fort superàvit econòmic que és vist amb recel a l’exterior. Xi també va anunciar que oferirà més productes competitius a la població.
Protecció de drets
El president xinès va destacar que el seu país reforçarà la protecció dels drets de propietat intel·lectual tant d’empreses nacionals com internacionals –una inquietud manifestada reiteradament per les empreses foranes– i que “complirà les regles del comerç internacional, augmentarà la transparència i fomentarà la competència del mercat”, oposant-se al monopoli. A més, d’ara al juny, el govern xinès acabarà la revisió de la llista negra de sectors en els quals es prohibeix o es limita l’entrada d’empreses estrangeres, i també va prometre que s’eliminaran les restriccions al capital foraster en alguns segments, per facilitar l’assignació de recursos. Tot això ha de servir per crear un “ambient atractiu per a la inversió” exterior, un missatge que Xi Jinping va repetir reiteradament en la conferència econòmica de Boao.
LA FRASE
Les recomanacions de Lagarde a Xi Jinping
Christine Lagarde, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), va felicitar ahir el president xinès, Xi Jinping, per la seva voluntat aperturista, però li va recomanar que posi fi a la fractura digital, reguladora i d’innovació per prosseguir amb èxit l’obertura de la seva economia. En el seu discurs en la sessió inaugural del Fòrum de Boao, Lagarde va celebrar especialment l’anunci del líder xinès que augmentarà la protecció de drets de la propietat intel·lectual, però va defensar que per aconseguir aquesta obertura és important posar punt final en primer lloc a “la fractura digital aplicada a les finances”, sobretot en favor de les dones, la qual cosa contribuiria en un punt percentual al creixement del PIB, va assegurar la directora de l’FMI.