JOSEP MA LAHUERTA
SOCI DE SAT BELLFRUIT, PREMI DELS CONSUMIDORS A LA MILLOR POMA GOLDEN 2018
“Apostem per la qualitat i per un producte regular any rere any”
La millor Golden d’enguany és intensa en sabor i de textura ferma i cruixent. El secret per aconseguir una bona fruita és la tria del moment de collir, amb el nivell de sucres adequat
SAT Bellfruit, empresa que aplega 30 socis de l’Urgell i el Pla d’Urgell, és la guanyadora del panel de consumidors del premi internacional a la millor poma Golden 2018, que atorga l’organització agrària JARC. L’elecció es va fer en un tast sobre les cinc pomes finalistes al premi, que donarà a conèixer l’IRTA el 25 d’abril, durant una jornada a Lleida. Què ha de tenir una bona poma Golden per guanyar aquest premi?
Una cosa molt important per aconseguir aquesta poma és el clima que tenim a la zona de Bellpuig i Barbens. Ens arriba la marinada, que és un aire fresquet i amb humitat, cap a les cinc de la tarda. Això li dona un grau de maduració i de duresa especial, i fa que la poma sigui més gustosa i ferma que altres pomes que es cultiven a la zona de Lleida.
Quina és la producció de pomes de SAT Bellfruit i a quins mercats es dirigeixen?
Som una empresa particular, fundada fa 45 anys a Bellpuig. A més de la varietat Golden, també produïm altres tipus de pomes com la Gala, la Fuji, la Granny Smith i la vermella americana. En total, sumem unes 38 hectàrees de conreus de poma, de les quals 22 hectàrees i un milió i mig de tones són de Golden. Apostem molt per aquesta varietat perquè a la nostra zona de conreu la Golden és la més idònia, rendible i assequible. Bellfruit comercialitza uns vuit milions de tones de poma de mitjana. Tot i estar molt centrats en la poma, també fem tres varietats de peres. Ens dirigim al petit comerç i als mercats locals.
Com ha anat la collita d’enguany?
Potser ha estat una mica més bona, sobretot en preu, gràcies a la falta d’existències al nord d’Europa, especialment a Polònia, que és una gran productora de poma però aquesta campanya ha tingut poca producció, i a Itàlia i França la collita també ha quedat curta. Per contra, a les comarques de Lleida la producció ha estat bona en qualitat i en quantitat. A hores d’ara, sobre la propera collita l’únic que podem dir és que estem en floració i que aquesta primavera tan plujosa no acompanya gaire la pol·linització. Ara bé, fins al juny és prematur avançar res.
Diversos estudis assenyalen que, almenys al Mediterrani, la fruita agrada com més dolça millor i que el gust per l’àcid és minoritari. Així per què costa tant trobar pomes dolces al mercat?
Un dels problemes que tenim per aconseguir una fruita amb el grau adequat de sucre és la tria del moment oportú per collir-la. Quan tens molta producció, has de començar a collir més aviat per poder acabar més tard. A casa nostra, intentem collir la fruita tan a prop del seu grau de sucre com sigui possible i per això concentrem la recollida. Això és el que costa més d’aconseguir, és clar.
Collir més verd, sovint per vendre lluny. Creu que abocar-se a l’exportació ha fet mal al mateix sector, que perd consumidors?
Crec que el que ha fet mal al sector de la fruita és la gran producció que es fa a tots els països: tenim més oferta que demanda. El meu mercat no és cap gran superfície ni les distribuïdores, sinó botigues petites. Tenim clients a Girona, Banyoles, Sabadell i a tot l’Estat espanyol. Els qui ens compren són fruiteries especialitzades. Intentem produir qualitat i un producte regular any rere any. Per aconseguir-ho, de vegades no podem produir grans volums per hectàrea.
Què cal fer per incentivar el consum de fruita?
Si la fruita és bona, se’n menja més. I per això, una de les coses importants és intentar collir la fruita al seu estat òptim per menjar, perquè la gent tingui ganes de repetir.
I cal també produir noves varietats, pensades per exportar i que es puguin collir més verdes, i altres de madures específiques per a la proximitat? S’ha de reorientar la producció i el mercat?
Tots tenim molta feina i el que fem és anar a comprar a la gran distribució la carn, el peix i la fruita. Aquest comerç és ràpid i vol fruita en condicions potser més verdes, perquè ja calculen una durada comercial més llarga. Per això, jo sempre recomano comprar a fruiteries petites: li serviran un producte més fresc i molt més correcte, encara que sigui una mica més car.
El ministeri no sembla disposat a subvencionar plans d’arrencada ni de reconversió varietal. Com ho valora?
Les plantacions que tenim cada cop són més competitives. Tampoc trobo que sigui una solució donar ajuts per plantar, perquè incentives més una oferta i no tenim prou demanda. Cal regular l’oferta i la demanda perquè comercials i productors tinguin un marge econòmic més bo. Estaria a favor d’un pla d’arrencada per a finques velles i varietats que no s’adiuen i entren al mercat amb qualitats que no són idònies.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.