“A la zona de l’Horta de Lleida la prioritat ha de ser l’activitat agrària”

José Luis Plaza es va dedicar a fer inversions immobiliàries i va comprar una torreta de planta baixa –que, per cert, n’ha pujat una altra, que l’Ajuntament ha dit que és il·legal– i ens va envair 100 metres quadrats de camí. Li vam dir que el necessitàvem, però va recórrer a la justícia. El 2015, va tallar el camí d’accés a la nostra granja per on passaven camions i, per tant, el menjar i el transport dels animals. A nosaltres, la sentència de Lleida no ens va semblar justa, perquè no valorava documents importants. Així que vam haver d’anar al TSJC, que el 2016 ens va donar la raó i va obligar a repetir el judici a Lleida. L’Audiència de Lleida va reconèixer finalment que el camí era preexistent i ens va donar la raó. Aleshores, José Luis Plaza va elevar el cas al TSJC. Fa unes setmanes, aquest tribunal va tancar el cas fent ferma la sentència de Lleida.

És un camí vell, que existeix des de fa dècades, però la servitud de pas no estava registrada. A l’Horta de Lleida hi ha molts camins així. A nosaltres mateixos ens passa en una altra finca nostra, per on passen dos veïns per un camí nostre. Mai se’ns acudiria tallar-los l’accés per guanyar metres de bancal. A l’Horta hi ha un pacte verbal de convivència pel qual has de respectar els camins, perquè tots són propietat d’algú. Plaza sols va veure metres quadrats per un afany urbanístic.

No, pot tardar un parell de mesos encara. El procediment legal estableix que les dues parts, cridades per un jutjat de Lleida, hem de registrar i pagar la servitud: és el 30% del preu que tindria el camí per poder passar perquè en tens necessitat. La gent li ha demanat a Plaza que no esperi que la policia judicial l’obligui a obrir-lo, sinó que faci un gest de bona voluntat abans i que puguem treballar tranquil·lament, però no ho ha fet.

Vam haver d’obrir un altre accés de terra, però els camions no hi podien passar. Havíem d’anar amb el tractor a buscar el menjar a un polígon que és a un quilòmetre. Pel que un camió fa amb una sola descarregada, nosaltres havíem de fer sis viatges de pinso setmanals. Això va multiplicar la feina i no donàvem l’abast. Així que vam haver de reduir el nombre de caps de bestiar. Vam decidir mantenir la granja, sols cobrint despeses fins que finalitzés el litigi judicial. Ara, després d’aguantar la pressió, tenim entre 120 i 130 vedells. De sempre havíem tingut vaques de llet, cap a unes 200, i fa pocs anys, quan els pares es van jubilar, vam passar a ser ramaders d’engreix. La capacitat és per a 400 vedells i quan va esclatar el conflicte en teníem uns 300.

Al principi va ser un xoc i els meus pares, que ja són grans, ho van passar molt malament. Però també hem rebut molta solidaritat i suport veïnal, d’Asaja i Unió de Pagesos, de la comissió de l’Horta, d’alguns partits... El suport ens ha fet resistir, perquè si ens haguéssim trobat sols n’hi havia per tirar la tovallola.

No ho hem comptat. Hem estat tan submergits en la lluita legal i la defensa del patrimoni, que tot això ha quedat en segon pla, malgrat ser important. Però no era l’objecte del judici, que sols parlava de servitud de pas pel camí. Seria anar un altre cop als tribunals i, la veritat, n’hem quedat força cansats. La reclamació de danys la volem valorar amb serenor, però encara no ho hem parlat. Ara la nostra prioritat és tornar a la normalitat.

Hem participat molt activament en aquest pla d’usos. Una demanda important és que la prioritat a l’Horta sigui l’activitat agrària. Aquesta no és una zona residencial. L’esborrany que s’ha aprovat així ho reconeix. També li demanem a la Paeria que parli amb la Generalitat, perquè el Parlament tramitava una nova llei de territori, abans del 155. Volem que el sòl agrícola de l’Horta es protegeixi. Si s’aconseguís, es podria protegir i fomentar la ramaderia, l’agricultura i la transformació de productes. El nostre cas evidencia que si no es regula, sorgeixen els conflictes.