Oferta i demanda

El lliure mercat és com la democràcia segons Churchill. El pitjor sistema d’organització econòmica excepte tots els altres. A primer d’economia ensenyen com la demanda es creua amb l’oferta. La demanda correlaciona inversament preu i quantitat (a més preu, menys quantitat de demanda) i l’oferta no (a més preu, més quantitat ofertada).

La tecnologia facilita que s’ampliï l’oferta en mercats com l’allotjament turístic o el transport. Aquesta ampliació de l’oferta porta a una baixada de preu per als usuaris. Quan Uber va arribar a Barcelona per primer cop els preus eren un 50% inferiors als del taxi. Una millora tan dràstica només pot explicar-se per l’acumulació d’ineficiència i el marge anormalment alt que tenien els operadors tradicionals.

En lloc de facilitar-ho, les administracions s’apressen a aprovar noves normatives que obstaculitzin el lliure mercat, reprimint la demanda o restringint l’oferta. L’efecte és una reducció de la quantitat disponible, més preu (el nou Uber és gairebé tan car com el taxi) i noves màfies que trafiquen amb noves llicències o requeriments absurds.

Aquest populisme és transversal. Des de les esquerres tenim els Comuns en campanya contra Airbnb i des de la dreta el PP aprovant decrets exprés contra la competència al taxi. El que la dreta fa conscientment (els especuladors de llicències VTC són probablement ja amics del nou Bárcenas que surti d’aquí uns anys), les esquerres ho fan per ignorància (els hotelers al·lucinen que la Colau de la PAH els generi més marge que les requalificacions de Porcioles).

Si bé els programes dels partits són lliures, els polítics haurien de tenir una mínima formació econòmica per saber si les mesures que prenen realment aconseguiran els objectius que diuen perseguir.