“El vi del Priorat ha estat associat a producte de prestigi”

Hi seran representats un 90% dels cellers de la DOQ Priorat. Pel que fa a la DO Montsant, jo no en tinc les dades, però m’imagino que la representació serà similar. La fira és una mostra col·lectiva del que es fa a la comarca. És un element vertebrador perquè, de fet, d’activitats relacionades amb el vi i amb els cellers se’n fan tot l’any. I és una sort que, malgrat que la fira és un acte central, els esdeveniments es vagin esglaonant, perquè el Priorat no té prou infraestructura per acollir molta gent de cop.

A la fira hi ha espai per a tothom i ens permet arribar al públic no tan professionalitzat. El vi forma part de les activitats que estan lligades al territori i, a més, permet socialitzar i exportar els coneixements i vivències adquirides. El consumidor cada cop està més interessat a conèixer, no només què hi ha dins l’ampolla, sinó també allò que hi ha al voltant d’aquesta ampolla.

Com més urbanita és una societat, més interès té per conèixer les activitats de l’entorn rural. I tots els territoris que han tingut vocació d’arrelar la gent al camp han tingut voluntat de donar a conèixer allò que fan. El vi és el referent més espectacular en aquest tema, perquè aquella ampolla que tu compres té entre sis i vint-i-cinc mesos de manipulació del celler. És un treball de mesos i mesos abans no arriba al consumidor. Això dona una consistència al producte i aquell qui la compra i li agrada busca el fil conductor, vol saber d’on ve aquella ampolla i conèixer-ne els detalls. Si li queda prop de casa se sent motivat per anar-hi a treure el cap i veure com ho fan. Si això es pogués fer amb més productes, passaria el mateix. L’avantatge del vi és que és honest i a mesura que cellers familiars, petits, han tret productes de qualitat el consumidor ha volgut acostar’s-hi perquè s’hi sent proper i, fins i tot, se’n sent orgullós.

També s’ha de tenir en compte que el vi és un factor de convivència social a taula. El vi socialitza i, si n’aprens una mica, pots dir aquelles tres paraules que et fan quedar bé. I per aprendre’n una mica no cal fer grans estudis, et deixes caure pel celler, parles amb el propietari, fas una passejada per les vinyes i ja tens informació per explicar.

No. És cert que l’exportació sempre havia rondat entre un 75 i un 80%, però la crisi ho va fer variar i ara estem en un 65% d’exportació i en un 35% al mercat intern. Vam baixar lleugerament els preus i vam poder entrar millor als lineals del supermercat i al canal Horeca, on abans no hi érem. La nostra presència a Catalunya va créixer i el context polític que viu el país ho ha accelerat.

Més enllà de totes les singularitats i problemes que té el món empresarial, el vi del Priorat ha estat associat a producte de prestigi i s’ha guanyat la confiança del consumidor, inclòs el del mercat espanyol. La confiança no ha estat defraudada. A més, Espanya rep una gran quantitat de turisme i el turista no hi entén gaire, de singularitats territorials, el que vol és un producte autòcton i que li agradi. En tot cas, el problema potser el tenen els cellers que abans de les tensions polítiques no eren al mercat espanyol i s’hi han volgut introduir ara. Això sí que és complicat.

No millorarem els vins, però la candidatura ha servit per donar valor al territori i per saber quines activitats no volem aquí.