El Grup Padrosa s'implanta a Sud-amèrica amb dues filials de grues al Brasil i a l'Uruguai
S'afegeixen a les empreses de transport per carretera que ha obert en els darrers anys a Eslovàquia, Lituània i Alemanya
El grup empresarial Padrosa, un dels més potents i sòlids de l'Alt Empordà, té tres divisions: transport de mercaderies i transports especials, tant estatal com internacional; grues de gran tonatge, i una patrimonial, per al lloguer de sol industrial. Aquesta estructura es va definir l'any 1995 coincidint amb el tercer relleu generacional a l'empresa, que va ser creada per Pere Padrosa Simón, l'any 1923.
En aquesta darrera etapa, s'ha projectat a l'exterior i s'ha situat en una bona posició en els mercats europeus amb l'obertura de tres filials a Bratislava (Eslovàquia), Vílnius (Lituània) i Nuremberg (Alemanya). Aquesta decisió es va adoptar com a conseqüència de l'ampliació de la Comunitat Econòmica Europea, que deixava Espanya com un país perifèric en el context del transports de mercaderies per carretera a Europa. La deslocalització de les grans empreses i la seva implantació a països de l'Est va fer que el Grup Padrosa obrís filials en aquests països. La presència a l'exterior ha servit, per exemple, per compensar la caiguda d'un 30% del negoci de l'empresa a l'Estat espanyol amb motiu de la crisi, i hagi pogut mantenir la xifra de negoci. En aquesta línia, i a causa de la caiguda de la construcció a l'Estat, ha obert recentment dues empreses filials de grues a Sud-amèrica, en concret a l'Uruguai i al Brasil, aprofitant que en aquests països la construcció està a l'alça.
Els primers GPS
El transport per carretera és el segell identificatiu de l'empresa. Les seves especialitats són en el sector de l'alimentació –productes de càrrega seca– i l'electrònica i els electrodomèstics. Va ser de les primeres de l'Estat que va fer transport internacional. Això va passar l'any 1969 en obrir una empresa a tocar de Perpinyà. També ha estat pionera en la incorporació de tecnologia d'última generació en els vehicles. L'any 1992, quan encara la telefonia mòbil era ben precària, es va dotar tots els vehicles d'un sistema telemàtic en GPS per facilitar les connexions i el trasllat de les mercaderies. Això permet interconnectar els camions amb els clients, que en tot moment saben els estocs que tenen en ruta i, a la vegada, a l'empresa, estructurar una xarxa de camions en ruta que fa que les mercaderies no estiguin mai parades i arribin més aviat al destí. Ara, amb col·laboració amb el Centre d'Intel·ligència Artificial de Bellaterra, que depèn del Centre Espanyol Superior d'Investigacions Científiques (CESIC), estan desenvolupant un nou sistema telemàtic de darrera generació. Aquest és un valor afegit que s'incorpora a la flota de 350 camions que disposen i que renoven cada cinc anys. La vida útil d'aquests vehicles, que tenen un cost de 120.000 euros per unitat, és d'un milió de quilòmetres.
LES DADES
«Ara no hi ha eficiència en la gestió de les infraestructures»
Aquest figuerenc està considerat una de les màximes autoritats mundials en el transport de mercaderies per carretera i intermodal
Pere Padrosa va estudiar Dret i Ciències Polítiques, i l'any 1995 es va veure abocat a portar l'empresa que va fundar el seu avi. També presideix l'associació del transport internacional de mercaderies a l'Estat espanyol i, des del desembre passat, el Consell del Transport de Mercaderies, de l'Organització Mundial del Transport, amb seu a Ginebra, que agrupa 170 organitzacions de 81 països. Per tant, està considerat una de les principals autoritats mundials del transport.
La millor àrea d'Europa
El trasllat del Grup Padrosa als Hostalets de Llers, ara fa nou anys, va suposar ampliar les instal·lacions amb nous serveis. Primer, va ser una gasolinera que va franquiciar a l'empresa Petromiralles, que en té la gestió. Per aquest punt, hi poden passar –en època de bonança econòmica– 700 camions al dia. Aquest servei es va ampliar amb una àrea per a camioners, anomenada Services Center, que es va estrenar el 2007 i que recentment ha estat considerada, per una auditoria que fa la Comissió Europea, com la millor àrea de servei d'Europa. Es tracta d'un aparcament vigilat de 49.660 m², amb capacitat per a 317 camions; 4.000 m² de zones verdes, i un edifici de serveis de 1.500 m², que té un supermercat, un restaurant, sales de repòs, dutxes i espais per rentar la roba, entre molts d'altres serveis.
Pagar l'enllaç
La «joia» de l'empresa
Entre els projectes que el Grup Padrosa ha desenvolupat en aquests darrers anys, la fundació segurament és la nineta dels ulls de la família. Com recorda Pere Padrosa Pierre, seguint la visió vuitcentista de l'empresariat català, aquesta família figuerenca es va plantejar una mena de «retorn social» cap a la ciutat. Aquest era el plantejament, mentre que el contingut el formen les més de setze mil peces de la segona onada de la revolució industrial, que ha reunit el matrimoni Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre Mallol en menys de tres dècades. Amb la col·lecció i la fundació per gestionar-la, es va crear el Museu de la Tècnica de l'Empordà (2004), que es va fer a la primera seu de l'empresa, al carrer dels Fossos. Allà hi ha exposades tres mil peces, però ha quedat petit i actualment s'habiliten unes sales de la seu actual, a Hostalets de Llers, perquè es puguin exposar i visitar més col·leccions. Perquè el fons museístic augmenta setmana darrera setmana amb la feina incansable de Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre, que recorren mercats de segona mà de tot Europa comprant «material». El 1979 van comprar, al mercat d'antiguitats de Figueres, la primera màquina vella d'escriure, una Erika portàtil de 1910. Aquella peça va servir per arrencar una de les col·leccions de màquines de cosir i d'escriure més importants del món.
La fundació, però, no es limita al museu i a exhibir i estudiar les peces de les col·leccions, sinó que també es dedica a la recerca i divulgació de la ciència i la investigació. En aquest sentit, Pere Padrosa considera que des del mon empresarial, com passa als Estats Units, s'haurien d'incentivar aquestes activitats que acaben revertint en tecnologia i innovació.
La tercera generació de Pere Padrosa
L'empresa Transports Padrosa va ser fundada per Pere Padrosa Simón, l'avi de l'actual president, l'any 1923. S'havia quedat orfe de mare als nou anys i havia de passar molta estona amb el pare, que treballava de carreter en una empresa que s'anomenava Transports Deusedes. Quan aquest es va jubilar, va traspassar l'empresa al jove Padrosa. El primer camió va ser un Fiat de l'any 1932, amb el qual feien el repartiment de paquets a la comarca. Pere Padrosa Simón va haver d'anar a la guerra i, quan va tornar, havia perdut tots els camions. Acabat el conflicte, es va dedicar a construir-ne de nous aprofitant peces de camions que estaven fets malbé. L'any 1942, l'empresa ja tenia una flota de sis camions. També va enginyar la primera grua que va tenir l'empresa i que va ser la primera de la comarca, la Sirila –el conductor es deia Sirulo–, que es feia servir per descarregar trens de l'estació. En aquella època, van construir la seu del carrer dels Fosos, on ara hi ha el Museu de la Tècnica i on també vivia la família.
Poc a poc, l'empresa va anar ampliant els recorreguts i a l'any 1969 van internacionalitzar-la, obrint una filial a la Catalunya Nord aprofitant l'ascendència francesa de Margarita Pierre, que es va casar amb Pere Padrosa Puignau. Ell ha estat l'ànima de l'empresa en els moments de l'expansió internacional. Del carrer dels Fosos, l'any 1989, es van traslladar a la ronda de Barcelona –actual avinguda de Salvador Dalí– i, des de fa nou anys, als Hostalets de Llers. El president d'ara és el net del fundador.