Escanyant-nos a poc a poc

El partit de la final europea de futbol serà el darrer partit que podrem veure per TV3. La televisió pública catalana no té diners i l’any que ve serà el torn del basquet, que surt a més bon preu. I potser l’any següent veure’m l’apassionant campionat de Catalunya de petanca en el qual juga el Messi català d’aquest esport.

El govern espanyol ens està escanyant a poc a poc. Després de la bufetada que donaren els alemanys al fals delicte de rebel·lió de Carles Puigdemont i companyia, han adoptat una estratègia, igualment efectiva, però menys visible des de fora, com l’exemple que he posat abans, ja que la televisió catalana no es veu des de la resta d’Europa. Han suspès els actes del centenari de Pompeu Fabra, un nom que no diu res als polítics europeus. I així seguiran. Han après la lliçó d’escanyar-nos a poc a poc.

No m’estranyaria que el govern espanyol hagués nomenat un responsable d’aquesta política d’anar-nos escanyant, però a poc a poc, a poc a poc, que cobrís els diferents ministeris, de manera que les mesures preses no siguin sorolloses ni escandaloses, com van ser els empresonaments per rebel·lió o les acusacions de terrorisme a una noia que havia col·laborat a tallar una autopista. És clar que no poden deixar de donar espectacle amb una vintena llarga de policies o guàrdies civils armats, acompanyats de gossos que van anar a detenir la mencionada noia o a alguns dels darrerament detinguts. Cal precisar que els gossos no són dòbermans salvatges, sinó gossos ensenyats per olorar i trobar diners. De bitllet de 500 euros no en van trobar ni un.

És l’hora, potser, de recordar l’escrit del rei Felip V de l’any 1717, sobre l’aplicació del Decreto de Nueva Planta, que demostra que el sistema que ens apliquen té els seus anys. Reprodueixo la part que interessa de la Instrucción secreta de algunas cosas que deben tener presente los corregidores del Principado de Cataluña por el ejercicio de sus empleos: “Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado.”

Les diferències estan en el fet que el rei és Felip VI i que el sistema s’aplica als qui pretenen un estat propi. Alguna cosa hem guanyat en 300 anys.

El canvi de domicili de les grans empreses catalanes ha donat resultat en les entitats financeres, per les raons que donava en un article anterior (22 de maig), que ningú m’ha refutat, i en alguna d’altra que depèn molt de l’organització i dels favors de l’Estat. Fins ara no és el cas de la inversió estrangera, com explicava aquest diari fa uns dies.

De totes maneres, i tal com deia en aquell mateix article, Catalunya necessita aliats. Ha atret l’atenció dels mitjans de comunicació i de la mateixa població d’alguns països europeus, però els governs estan lligats pel Tractat de Lisboa de la Unió Europea, que exigeix respecte a la Constitució dels altres estats. El govern de Frau Merkel o de Monsieur Macron no poden anar més enllà.

No obstant això, no penso canviar de manera de pensar i de somniar. Però si el govern espanyol s’entossudeix a escanyar-nos a poc a poc, feina nostra és anar estovant la part contrària, a poc a poc o ràpidament.

PE. He rebut la teva carta, Jordi, i l’he contestada. Que Déu us doni força!