“Els clients volen saber d’on prové el que mengen”

[X.R.] A can Femades s’han cedit terres per al cultiu. El meu pare hi tenia una granja de conills i els masovers mai havien deixat de treballar el camp. Vaig començar el projecte de l’Horta d’Òrrius, després van arribar les gallines d’El Niu d’Ous i finalment el Turó d’en Rompons, que és la producció d’en Pol. Dues persones més, un silvicultor i una apicultora, també estan vinculades a la finca.

[X.R.] Els dos tenim un mercat petit i ens podem complementar els cultius deixant de fer verdures que ens servim. [P.D.] És beneficiós perquè podem estalviar costos i compartir despeses de materials que no són d’ús diari. Es tracta de no interferir-nos en els clients.

[J.P.] Tots els projectes són particulars i autosuficients, però ens uneix la col·laboració per temes de promoció, comercialització i distribució. Ens enfortim els uns amb els altres.

[X.R.] En realitat som els únics pagesos del poble, més enllà dels horts familiars, i no tenim ningú a prop fent agricultura convencional fent tractaments amb productes químics. Aquí la vegetació ens engoleix, quan altres han de plantar flors als marges per protegir els camps.

[X.R.] Una hectàrea i mitja d’horta i la granja, que n’ocupa mitja més, on hi ha les 1.200 gallines que campen lliures, sense estar engabiades.

[J.P.] Òrrius està aïllat però està a prop de nuclis amb molta població. Ens movem per la zona del Maresme i, per a nosaltres, introduir-nos amb els nostres ous a Barcelona seria un gran repte.

[X.R.] Fem el mercat setmanal del dissabte a la plaça d’Òrrius i arribo a cooperatives de consum de Sabadell i del Vallès. Ara he començat a Barcelona. [P.D.] Estic més concentrat al Baix Maresme i em bellugo des de Vilassar de Dalt, que és el meu poble. Ara m’estic situant cap a la zona de Vallromanes. Els clients fan les comandes per WhatsApp i tinc determinats punts d’entrega.

[P.D.] Per mi és una revolució. Pel que fa a gestió és una mica pesat, però és més directe, i el client ho fa en un moment, escollint entre la llista que els envio. El que es busca més enllà de la qualitat del producte és que sigui pràctic, i a mi em funciona.

[X.R.] Jo vaig començar amb aquesta idea, però me la vaig treure del cap. La gent del poble ja en té prou amb el mercat del dissabte i sí que algú vindria de lluny per comprar, però no arribem a tot. Hi som per produir.

[J.P.] S’ha de tenir bon producte i sobretot bon servei perquè repeteixin. En això sí que ens ajudem entre nosaltres. Col·laborar no vol dir perdre la nostra identitat. Alguns clients ens volien conèixer i saber d’on prové el seu menjar. Per això ens vam adherir al programa de la Generalitat Benvinguts a Pagès, que esperem que sigui un èxit.

[J.P.] No volem mostrar una granja escola, no tenim quatre gallines per a l’autoconsum, sinó una explotació professional. Començarem amb les dues hortes i acabarem amb les gallines.

[X.R.] Treballem diferent. Als camps hi faig combinacions tapant el sòl amb malles i cobertures per mantenir les herbes durant el cultiu. M’ajudo del tractor i en canvi en Pol té tracció animal.

[P.D.] És una bèstia de treballar que impressiona. Farem dues demostracions a les 11 del matí de com l’euga llaura i calça. M’agradava i en vaig voler saber. A França, Alemanya o Holanda no s’ha deixat mai de treballar amb els cavalls. En horta i vinya hi ha molt interès a recuperar aquest sistema. Amb un motocultor vas a un quilòmetre per hora i amb el cavall n’avances fins a sis quilòmetres. Per a alguns és arcaic i per a mi és l’agricultura del futur.

[J.P.] L’agricultura ecològica sap recuperar coneixements tradicionals adaptant-los als nous temps. Es combina el passat i la modernitat aplicada al respecte per nosaltres i l’entorn.

[J.P.] Nosaltres estarem encantats d’explicar-nos, no tenim res a amagar. Que vegin les hores que hi dediquem i segur que entendran per què el producte ecològic és una mica més car. Segur que s’ho menjaran amb més gust.