“L’abundància de tonyina roja genera un efecte de bola de neu”

Des del 2015 cap aquí ho estem enllestint en una setmana. Aquest any hem anat fins i tot més ràpids que l’any passat. Malgrat que teníem dues embarcacions menys treballant per a nosaltres, no ho hem notat perquè hi havia més quantitat de peix.

Totalment. Ara les preocupacions són unes altres. Enguany, per no tenir accidents, les embarcacions han hagut d’esquivar alguns bancs de tonyines, massa grossos per ser capturats. A finals de maig no és un fenomen normal. Els bancs de grans dimensions se solien trobar per Sant Joan, pel solstici d’estiu, però no en aquesta època. L’abundància de tonyina roja genera un efecte de bola de neu: més peix, més reproducció, més postes.

Cada embarcació de pesca té una quota assignada. Balfegó, com a instal·lació d’engreix de tonyina roja, té dues embarcacions pròpies i, a més, contacta amb embarcacions que tenen quota i els compra les captures. Les barques que treballen per a Balfegó s’organitzen en estructura de pesca conjunta, és a dir que posen tota la quota en un pot comú.

No, el que demanem és que hi hagi un increment del període de pesca. Ara només tenim un mes, del 26 de maig al 24 de juny, per capturar la quota. Fins ara no ha passat res, perquè amb una setmana n’hem fet prou, però tenint en compte que l’estoc de peix està recuperat i que hi ha un control transparent dels inspectors perquè es compleixi la quota assignada, no té cap sentit una limitació temporal. Hem de pensar què passaria si tinguéssim una avaria en una embarcació o si enxampéssim dues o tres setmanes de mal temps sense poder sortir a la mar; ens tocaria marxar cap a casa sense poder capturar la quota que tenim assignada. Això suposaria un perjudici evident per a les empreses i cap benefici, perquè la quota assignada està calculada en funció d’un criteri sostenible per a la població de tonyina. Si necessitem més dies per poder fer la quota, per què ens diuen que no pot ser?

Tenim un mes de pesca, igual que teníem l’any 2010, però ara s’ha triplicat la quota assignada perquè la població s’ha anat recuperant. No cal que es tripliqui el període hàbil, però sí que voldríem més tranquil·litat per poder pescar la quantitat de peix que tenim assignada.

Això ho decideix l’Iccat, que és l’organisme internacional que regula la pesca de tonyina roja. Fa anys es va començar a regular per la mala situació de l’estoc de peix i es va concloure que seria molt complicat limitar les captures de les embarcacions. Hi havia molts vaixells i poca actuació inspectora dels estats. Llavors van pensar que la solució més fàcil era impedir que les barques es fessin a la mar. En aquell moment potser tenia lògica, però han passat els anys i la situació ha variat. La prova és que la quota que es permetia pescar a l’Atlàntic i al Mediterrani era de 12.900 tones, i de cara al 2020 se’n permetran 36.000.

Com més depredadors hi ha, més pressió hi ha sobre les espècies que són aliment. Però també és una realitat que la sardina i el seitó tenen una talla inferior a la que correspondria per la seva edat. És a dir, si una sardina d’un any hauria de mesurar nou centímetres i quan la pesquen veuen que mesura set centímetres, això té poc a veure amb el fet que hi hagi més o menys tonyina. Potser cal fixar-se en què passa en la cadena tròfica.

Sí. Sabem de l’existència de captures il·legals al Mediterrani, peix no controlat que acaba arribant al mercat. I també molt de frau en la venda de tonyina tropical que es fa passar per tonyina roja.