“Un cavall de batalla per treballar molt és el transport públic”

Fa un any i mig que funciona. Abans vam estar parlant, un any enrere, entre els primers associats de quin format li donàvem, quins objectius volíem aconseguir, i després vam començar el procés de legalització que es va acabar a principis de l’any passat.

La necessitat és donar veu a l’empresa privada que es dedica sobretot al sector turístic i el comerç. Hi ha iniciatives del sector públic, però faltava donar veu a la part privada, que té un altre enfocament i manera de veure els projectes i accions i de fer millores. La idea és treballar conjuntament amb l’administració pública proposant-li nous projectes, qüestions per arreglar o serveis per implementar a les Valls del Pedraforca. L’origen de les Valls del Pedraforca és tenir un nexe comú que ens uneixi una sèrie d’establiments que estan en aquesta zona, que va des de la Vansa fins a Vallcebre i Gisclareny. A partir d’aquí, crear l’associació i la marca comercial Valls del Pedraforca, com existeixen la de la Terra de Volcans de la Garrotxa o la de la Vall de Ribes.

L’empresa privada està en contacte directe amb el client i t’entren més inputs de les mancances, problemes i necessitats, que a vegades són coincidents amb l’administració. Tenim un punt de vista més real de les coses perquè ens arriben més ràpidament. I tenim criteris a l’hora de funcionar bastant més econòmics en el sentit que fem més anàlisis de costos, rendibilitat i retorns. Nosaltres funcionem de manera més expeditiva; ens reunim i, si tenim diners, ho fem. Les nostres propostes són de rendibilitat a més curt termini i l’administració té un rol de crear estructures i infraestructures que només pot fer ella perquè te els mecanismes i no són de clara rendibilitat d’entrada o són a llarg termini. La barreja de les dues coses és la que pot funcionar. Es tracta més de sumar que reivindicar res.

La primera acció va ser engegar la web www.visitpedraforca.com i una aplicació que dona tots els recursos turístics quant a serveis públics i privats que poden trobar a les valls. Hem fet uns planells de restauració per situar la gent i preparar-se els seus recorreguts. Treballem, tot i que ja ho fèiem bastant cadascú, com a oficines de turisme; també en el projecte de les deu cares del Pedraforca, que pretén donar a conèixer des dels diferents indrets tot el que hi ha d’interès a cada zona. Es vol fomentar que la gent es bellugui per cada cara, ja que ofereixen coses diferents: geologia, història, arquitectura, recursos naturals, natura... Segurament haurem de fer cartelleria i alguna administració ens haurà d’ajudar perquè el cost, tot i que no serà elevat, ens superarà.

Un cavall de batalla que haurem de treballar molt és el transport públic. Estem en una zona on el transport públic és molt minso, tant, que ni existeix. S’ha de configurar un transport públic des de Barcelona a mitjà o llarg termini en autobús, en hidrobús... És un bé social que han d’entomar des de l’àmbit públic i que d’aquí a uns anys tindrà retorn.

Molt bé. Els catalans i la gent de la Península estan redescobrint el Pedraforca. Abans la gent només anava a fer-hi un cop d’ull i ja estava i estem donant-li la volta perquè gaudeixin i hi passin més d’un dia, mostrant-los moltes més coses d’interès; des del paisatgisme, turisme actiu, cultural, etcètera, i a una hora i mitja de Barcelona. Aquesta és la nostra feina, la de divulgació i difusió, com si fóssim oficines de turisme, ja que som pobles petits i podem descarregar l’administració d’aquesta feina.

Sí, i el perquè no ho sé del tot. A la zona de Saldes hi havia la mineria, que quan es va acabar la comarca va entrar com en una depressió. Passada la catarsi i el dol s’està en un canvi de dinàmica per anar cap a altres camps i interessaria que hi hagués un altre tipus d’activitat econòmica que no només sigui el turisme, que ha de ser la locomotora, per allò de repartir una mica els ous, amb petita indústria i activitats empresarials. És difícil, però seria perfecte perquè tindries un teixit social molt equilibrat.

Som 35 i poden ampliar-se. Anteriorment ja s’havien intentat altres tipus d’associacionisme que no van arribar a agafar. Estem en la fase de convèncer i recuperar aquells que venen d’aquestes fases d’intents i que n’eren recelosos. I els podem demostrar que funciona en aquest any i mig.