“La regeneració de les platges està fent perdre la pesca tradicional”

Doncs ja fa uns vint anys, i ara ja estic a punt de jubilar-me.

No, jo soc del Masnou, i era una cosa que sempre m’havia fet il·lusió. Havia fet d’artista durant molts anys i ho vaig deixar per fer de pescador.

Sí, però ja fa vint anys, més tot el temps que vaig dedicar a treure’m els títols.

És el mar el que ha canviat. Això s’està morint.

En la quantitat de peixos que agafem i en la clientela. Els que reconeixen aquest peix com extraordinàriament bo són majoritàriament gent gran que han vingut a comprar a Montgat tota la vida. L’aigua del Masnou i Montgat té una salinitat molt alta i dona un peix de molt bona qualitat.

Sí, cada cop n’hi ha menys. Només cal veure les llotges oficials, on hi ha davallades en quilos i en espècies. No s’explica prou, i és una vergonya.

Mai és un sola causa. La regeneració de les platges està fent perdre la pesca tradicional perquè ha fet malbé el fons. La draga ja fa vint anys que la tenim per aquí. Fa molts anys que es regeneren les platges de Barcelona i del Maresme amb la sorra que es treu d’aquí davant, i això es nota. Això és com anar a buscar bolets amb una excavadora. Fan malbé el fons, ho xuclen tot. Recullen la sorra, però amb ella s’emporten les cries.

S’està perdent. Aquí quan jo vaig començar hi havia divuit barques, i ara en queden cinc. D’aquí a poc quedaran només tres pescadors, un de Montgat, un del Masnou i un de Premià, i amb això és el que es mirarà d’aguantar aquesta llotja, però és complicat.

És la nostra salvació. En el meu cas, la quantitat de peix que agafo no em permet anar a les llotges d’Arenys i de Blanes a vendre. Si no fos per Montgat ja fa molts anys que hauria plegat, perquè la davallada de peix, sobretot en els darrers deu anys, ha estat molt gran. A Montgat no tenim la clientela per absorbir grans quantitats de captures, però aquesta subhasta és un caramel. Tothom que passa per aquí queda enganxat.

En diuen subhasta cantada però és el que es coneix com una subhasta a l’holandesa. Es comença per un preu alt i es va cantant a la baixa fins que els clients ens interrompen per comprar quan creuen que el preu és raonable.

Tenim clients molt fidels del poble, però ens ve gent de tot arreu. Hi ve gent fins i tot de Manresa. El que tasta aquest peix repeteix perquè aquesta qualitat no es troba enlloc.

Sí, cada dia de dilluns a divendres a la una del migdia. Antigament, els pescadors a l’hivern anaven a fer de pagesos, però ara hi som tot l’any.

Va per temporades. Passat l’hivern, a partir de març, comença a sortir la sípia, primer més grans i després petites, però aquest any gairebé no les hem vist. No sabem què ha passat, però la davallada ha estat terrible. A partir dels mesos de maig i juny comença la temporada del llagostí, que és del que més diners en podem treure, i més endavant, a l’estiu, també arriba el calamar. Mabres, sards, molls i altres peixos d’escata, n’hi ha gairebé tot l’any. Abans el llagostí durava dos mesos, ara la temporada forta no arriba a tres setmanes. La temperatura de l’aigua està un grau per sobre del que hauria d’estar i els llagostins s’enterren quan fa molta calor i no els podem agafar.

Amb la sortida del sol anem a calar la xarxa i la recollim l’endemà o al cap de dos dies. Pesquem amb tresmall, que és un art molt respectuós perquè no s’arrossega res, simplement el peix s’hi embolica.

Jo em jubilo però estic disposat a col·laborar amb el que calgui perquè això no es perdi. Crec que no es perdrà, perquè mentre quedi algun pescador, la subhasta sobreviurà.