L’atur torna a baixar més a Catalunya que a la resta
L’enquesta de població activa (EPA) registra un descens de 28.300 aturats de juliol a setembre
La taxa d’atur, que durant la crisi va ser del 24%, és del 10%
Catalunya va ser la zona de l’Estat espanyol on més va baixar el nombre d’aturats durant el tercer trimestre de l’any, segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA) publicades ahir pel servei estadístic espanyol. El nombre de persones sense feina es va reduir de juliol a setembre de 28.300 persones, gràcies sobretot a la campanya turística que va provocar, però, un increment en la temporalitat dels contractes. El descens en el nombre de desocupats deixa la taxa d’atur en el 10,6% (homes, 10,5%; dones, 10,8%). Actualment, hi ha 403.700 persones en situació d’atur, 72.000 menys que fa un any.
D’altra banda, també la població ocupada ha pujat 33.500 persones, i són ja 3,39 milions de persones ocupades, un augment de 77.300 en els últims 12 mesos. La taxa d’ocupació s’ha situat en el 69,6% (74,1% homes i 65,2% dones). El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, valorava ahir “positivament” que Catalunya se situï en taxes d’atur del 10%, tot i que va reconèixer que l’ideal seria baixar fins al 5% o el 6%. “Catalunya va arribar a tenir una taxa d’atur del 24,5%, i situar-se ara al 10,6% és una molt bona notícia, que seria millor si ens situéssim en mitjanes de la UE i de països desenvolupats”, va dir.
La taxa d’atur més alta es va registrar a Tarragona (13,93%) i, la més baixa, a Lleida. En un terme mitjà, les taxes van ser del 8,93% a Girona i del 10,55% a Barcelona. En termes intertrimestrals, l’ocupació ha crescut més a la construcció (2,3%) i els serveis (1,1%), però en termes interanuals és important el dinamisme a la indústria (6,3%).
Tot i això, Ginesta va assegurar que “més enllà de la reducció de les xifres d’atur, el gran repte del Departament és la qualitat i l’estabilitat del mercat de treball i de l’ocupació perquè per a les persones és troncal tenir una feina estable acompanyada d’una retribució digna”.
En aquest sentit, els sindicats criticaven en les seves valoracions l’alta temporalitat en la contractació, la precarietat i els salaris baixos. Per a la UGT, “la inestabilitat, la precarietat i la desigualtat” del mercat de treball “fan que creixi la temporalitat i la parcialitat no voluntària, els falsos autònoms i noves formes de treball atípic”. CCOO, de la seva banda, recordava que “la millora del mercat de treball és insuficient, poc sòlida i precària amb una elevada temporalitat i jornades a temps parcial”.