Simfonia vitivinícola

La recent renovació de la imatge de la DO Costers del Segre n’emfatitza un dels principals trets, la riquesa que li confereix la seva extrema diversitat. Són 4.000 hectàrees de vinya, classificades en 7 subzones, amb enormes diferències de paisatge, sòls, realitats empresarials, climàtiques i històries agrícoles. En vint anys, la lleidatana ha passat de 6 cellers embotelladors als 37 actuals, amb unes 250 referències de vins, que tenen dues apostes en marxa: la dels ecològics i la sostenibilitat, amb un programa pioner a l’Estat sobre el 80% de la producció; i la consolidació d’una oferta més extensa per fer de l’enoturisme un dels pilars del negoci.

Amb terrers des dels 200 als 700 metres d’altitud i tres paisatges bàsics - la serres de les Garrigues, la plana de Lleida i el Pallars- , aquests vins continentals són saborosos i frescos. La combinació de grans empreses a la DO i l’atreviment de cellers amb joves al capdavant que busquen forat amb propostes pròpies en resulten vins competitius. Sara Jové del garriguenc celler Mas Blanch i Jové considera que “amb vins ecològics i naturals, anem en la direcció correcta”. Mas Blanch ha fet una aposta clara per l’enoturisme, amb vins ecològics i vinculant-se amb el land art.

Atraure més visitants també és un dels objectius de Castell del Remei, una de les més antigues finques vitivinícoles del país. Rep uns 60.000 visitants i programa activitats tot l’any, entre ceps que conviuen amb la boira i els plataners del canal d’Urgell. “Els cellers estem invertint en turisme. Les bases són sòlides, però falten més actors turístics d’altres sectors al territori”, explica el propietari Tomàs Cusiné. Malgrat això, Cusiné afirma: “Vivim el millor moment en la història de la denominació quant a dinamisme comercial, exportacions i qualitat. La corba és lenta, però ascendent”. Enguany, dos cellers de la DO han estat reconeguts amb els premis Vinari al millor vi català (Cèrvoles) i al millor projecte ecològic (Lagravera). També a la plana, Raimat del grup Codorniu posseeix la meitat de les hectàrees de Costers, en un aposta de fa un segle del fundador de les caves per innovar en una zona semidesèrtica. Des de fa quatre anys, el repte és convertir en ecològics tots els vins.

Pels vessants de la Noguera Ribagorçana, el celler Lagravera té la vinya registrada més antiga de Catalunya, plantada el 1889 i de la qual encara se n’elaboren unes 1.200 ampolles. En sols una hectàrea, hi conviuen 24 varietats de raïm, de les quals 4 no tenen cap similitud arreu del món. El celler és l’únic de Costers certificat biodinàmic. Intens, meticulós i experimental treball per aconseguir vins amb naturalitat i caràcter: “Tenim un tresor a les vinyes” apunta Sergi Garcia, director. A contracorrent, fa tres dècades que neda el celler L’Olivera, a Vallbona de les Monges. Ecològic primerenc, projecte social, preferència pels blancs i uns dolços per somiar vora un foc. Poc a veure amb Costers del Sió, de la família Porcioles. Mig milió d’ampolles a Balaguer que surten d’una explotació agrícola i ramadera, vedat de caça, ceps vorejats d’alzines i trulls de pedra del segle XI on elaboren vi. “Som un país de paisatges. I de paisatges de vi”, resumeix Juan Porcioles. La dificultat de bastir un discurs comú, a través d’un únic estil de vi o una varietat de raïm estrella, a Costers del Segre és una virtut.