Mals pensaments...

Les feines més normals de la gent del carrer es poden arribar a complicar molt en aquest país. Sembla que, a causa de les inspeccions d’Hisenda, més nombroses aquí que en altres indrets, molts empresaris i autònoms –i encara més si s’han significat com a favorables al procés– se senten assetjats, perseguits i, si no han estat més que perfectes en tot (i és tan difícil!), finalment són sancionats. Caixa!

Quan algun usuari vol canviar de companyia de consum (electricitat, gas, telefonia, banca,...) –encara que només pugui ser pel que fa a la comercialització!–, sembla que apareixen del no-res instal·lacions malmeses i clàusules contractuals que fins a aquell moment estaven en ordre. Comença el calvari de la paperassa i... caixa!

Si surten al carrer a queixar-se o a reivindicar segons què, o es decideixen a piular, escriure, pintar o fer una cançó amb un to que cou a algú o sobre alguna cosa considerada intocable, amb la via penal totalment passada de frenada als ulls del món, s’agafa la via administrativa que, ja se sap, acaba amb multes que afecten el patrimoni del ciutadà i, amb caixa de solidaritat o sense,... caixa!

I, en un àmbit més ampli, si han aconseguit fer alguns estalvis i, davant l’estat pal·liatiu de la Seguridad Social i l’absència d’interessos, fan un pla de pensions o inverteixen en un fons, observaran com l’import invertit s’empetiteix a la mateixa velocitat que s’incrementen els beneficis declarats de les empreses. I per al nombre cada vegada més petit de rics, que ho són més,... caixa!

És clar que és car viure aquí! Tanmateix, no és imaginable que puguin tractar tan malament contribuents, clients, usuaris i conciutadans seus, com si només els volguessin productius però pobres, i menys encara quan els fan arribar diàriament rendes sucoses. Deuen ser només mals pensaments.