El govern posarà a licitació el pla parcial del nus intermodal de Montblanc immediatament
Tots els projectes de desenvolupament logístic en curs al Camp i l'Ebre suposen la creació d'uns 4.000 llocs de treball
La comissió d'Urbanisme de Tarragona va aprovar definitivament al febrer la modificació puntual del pla general d'ordenació urbana de Montblanc, que classifica com a urbanitzables les gairebé 70 hectàrees que tindrà el centre intermodal, fins ara rústiques, entre la línia del ferrocarril i la del TAV. Cimalsa no vol perdre temps i és previst que aquest mes posi a licitació el pla parcial específic per disposar del planejament aprovat «en un termini d'un any i mig», segons confirma el director general de l'empresa, Ignasi Ragas. Els responsables ja han anunciat que el desenvolupament es farà en una sola fase, que durarà onze anys, fins al 2022. La plataforma logística de Montblanc es dissenyarà segons les darreres tendències en aquest tipus de sòl industrial i facilitarà la distribució de les mercaderies a través del sistema terrestre o bé mitjançant el ferrocarril.
El Logis Penedès també es configura com una plataforma capdavantera que es dissenyarà per donar una resposta integral a les empreses que s'hi instal·lin. En aquest cas, es preveu que el pla director es presenti a aprovació inicial abans de l'estiu.
El Logis Ebre
Si bé aquests dos polígons logístics estan en una fase de tramitació avançada, el Logis Ebre està en l'estadi de proposta i estudi. «Cal identificar una ubicació» per al centre intermodal, que disposarà d'un apartador ferroviari, segons explica Ignasi Ragas, que afegeix que dependrà de la concreció del nou traçat ferroviari entre Tarragona i Castelló. La previsió inicial situava el Logis Ebre a l'estació de mercaderies de l'Aldea i responia al doble objectiu del govern de la Generalitat d'impulsar el transport ferroviari de mercaderies i potenciar el creixement econòmic de les comarques de l'Ebre. La funció es reforça amb el polígon supramunicipal de les Camposines, a la Terra Alta, i el del Molló, entre els termes municipals de Móra la Nova i Tivissa. Els tres sectors són complementaris entre si per configurar una futura xarxa industrial.
Model no productiu
En termes generals, les infraestructures logístiques es consideren clau per posicionar els territoris en l'àmbit internacional. Tot i això, el canvi del model de polígon industrial productiu pel logístic genera opinions contràries a l'expansió de sòl específic per a l'emmagatzematge i la gestió de mercaderies. L'oportunitat que genera una cruïlla de camins de la interconnexió de la vall de l'Ebre, el corredor del Mediterrani i el centre de l'Estat no exclou les veus contràries. Els arguments s'emparen en l'excessiva despesa de sòl en relació amb la baixa ocupació que genera i que, fonamentalment, és poc qualificada.
Des de la confederació empresarial Cepta s'ha fet un advertiment en relació amb les zones del territori, especialment el Baix Penedès, que apostin pel monocultiu logístic.
Implantació de magatzems de gestió de mercaderies
L'activitat logística, a falta de terrenys de qualificació específica, ha ocupat sòl empresarial industrial als principals polígons de la demarcació. La implantació dels magatzems de la multinacional sueca Ikea al polígon industrial de Valls n'és un exemple, si bé no consistia en una oferta específica de sòl logístic. A l'Alt Camp destaca la promoció del polígon de les Arenelles, a Vila-rodona, amb grans naus orientades a l'activitat logística. L'empresa Eurofred ha estat la darrera a tancar l'operació del trasllat a les Arenelles, on ha llogat 65.000 metres quadrats i on concentrarà bona part de les delegacions de logística. El polígon té a favor seu unes immillorables comunicacions (AP-2) i prou superfícies per atreure empreses que tenen grans volums de mercaderies.
D'una manera similar es vertebra un eix de sòl industrial i logístic amb l'oferta de sòl al polígon Agro-Reus i la carretera de Constantí. Al Tarragonès hi ha diversos polígons amb activitats de caràcter logístic, com és el cas del polígon industrial Riuclar, dedicat bàsicament al transport i la logística. El polígon industrial de Constantí, per la seva banda, té la principal central de mercaderies ferroviàries.
L'ús i la projecció de diferents plataformes logístiques es determina, en bona part, per un conjunt d'infraestructures que en permetran l'impuls a l'àrea del Camp, com és la creació del corredor de ferrocarril de mercaderies que connecti amb l'Europa central.
Protagonisme logístic del Camp
La demarcació de Tarragona disposava l'any 2008 de 768.497 m² de superfície útil d'emmagatzematge logístic. La localització estratègica a l'arc de la mediterrània i el corredor de l'Ebre, així com el dinamisme socioeconòmic, situen el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre com a «clars candidats per esdevenir un nucli integral logístic», cosa que col·loca el territori «en un lloc privilegiat dins l'Europa meridional». En l'estudi Les àrees logístiques: present i futur, del grup de recerca d'indústria i territori de la URV, es conclou que el posicionament logístic «pot garantir en gran mesura la supervivència d'una part de la indústria del territori» i potenciar «el desplegament de serveis complementaris de tipus terciari que fomentin la localització de noves activitats» i, per tant, «generin ocupació». El grup de recerca diu que cal la complicitat de les iniciatives pública i privada per al desenvolupament d'infraestructures en xarxa que afavoreixin la intermodalitat. Tot i això, adverteix que les plataformes han d'incorporar activitats de recerca i innovació que incrementin el valor afegit.
La consultora immobiliària Jones Lang La Salle, que analitza l'evolució dels preus de naus industrials, confirma la tendència apuntada des de la URV i, en el seu darrer informe, constata el protagonisme que adquirirà, els pròxims anys, el Camp de Tarragona en operacions logístiques. La consultora ha fet una enquesta entre els seixanta operadors logístics més importants de l'Estat i un 64% dels enquestats assenyalen Tarragona com l'àrea de futur.
En l'informe, s'indica que l'entrada en funcionament de la nova terminal de mercaderies del port de Barcelona induirà una demanda d'espai logístic que l'àrea metropolitana de Barcelona no podrà absorbir i que serà la mateixa demanda que dirigirà els operadors logístics cap a les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona.