Bondat i economia

És la primera vegada que veig juntes aquestes dues paraules. Un avi pot ser bondadós amb els nets petits, amb el gos de casa, però tinc la impressió que si un accionista del Banco de Santander, a la junta general d’accionistes, qualifiqués de bondadosa Ana Patricia Botín, es faria un silenci a la sala, perquè els assistents considerarien fora de to la intervenció. Un executiu de banca o un empresari pot ser intel·ligent en la seves gestió, ferm i decidit, innovador, astut, treballador, amb visió de la jugada, expert i moltes coses més, però ningú ha pensat en un banquer o un empresari bondadós.

No obstant, no em fa angúnia dir que la bondat s’hauria d’incorporar al reguitzell de qualitats que els admiradors donen als empresaris. Un empresari bondadós és aquell que té consciència que l’empresa està formada per capital i treball, tracta amb bondat els treballadors i procura mantenir diàleg amb els sindicats que els representen, parlant de tu a tu, un diàleg entre capital i treball.

Vaig més enllà. Considero que si volem mantenir el ritme de creixement econòmic hem d’introduir aquest adjectiu i les seves conseqüències a la gestió de l’empresa. L’empresari serà bondadós en el benentès que pensarà en la seva gent, de la mateixa manera que compta que els seus treballadors seran bondadosos amb ell. La bondat no es un qualificatiu que s’aplica en una sola direcció, sinó en dues.

El capitalisme, que ens domina i que ha fet molt per augmentar el nivell de renda dels productors i la producció en si mateixa, té poques tecles noves per tocar per evitar les crisis que persistentment i una darrere l’altra afecten les estructures del seu sistema. Les escoles d’administració d’empreses continuaran millorant els sistemes de gestió, però cal introduir conceptes morals, si volem continuar endavant. Ja sé que pot ser un projecte llarg, però no en veig d’altre, si no és d’anar posant pedaços.

La bondat és aplicable a la política. Si els polítics fossin bondadosos no permetrien 2.000 morts l’any passat al Mediterrani, ni que es mantingués la fam al món, ni les dictadures sense sortida de les antigues colònies africanes. A la llarga, tant els empresaris com els polítics s’adonarien que la bondat –pensar en els altres– té seva recompensa.

Ser bona persona –ser bondadós– influeix en l’economia. En general, som més generosos a nivell individual que col·lectiu. I això és en bona part culpa dels polítics, que no s’expliquen bé o no saben transmetre als seus votants que la bondat i el bon comportament col·lectiu resultarien beneficiós per a l’economia. Però qui gosa anar amb aquesta cantarella a escoles de negocis o explicar a l’experiència empresarial que cal una revolució moral. Ser bondadós és més que tenir un comportament ètic. Ser ètic significa no trepitjar línies vermelles. Ser bondadós vol dir diàleg a fons amb el treball i el capital, pels dos costats, en benefici de l’empresa, i sense trepitjar ulls de poll al veí, al medi ambient, al teu entorn. Estem acabant de posar pedaços a aquest sistema capitalista caduc. Karl Marx, Lenin i els innombrables deixebles del socialisme demanaven la revolució social: capgirar l’estructura social: posar a dalt els que eren a baix i a baix els que eren a dalt. Jo em limito a presentar com a solució la revolució moral amb la bondat com a ensenya: adoptar els mateixos criteris a la casa que a la fàbrica o al despatx; comprometre els obrers amb els objectius de l’empresa; posar el diàleg en la primera de les prioritats com demanen els polítics. Predico en el desert? Pitjor serà la crisi que ve, i la que seguirà, i l’altra, cada cop més properes i més inquietants.