La pobresa laboral creix a Catalunya, tot i la represa

L’evolució del mercat de treball, condicionat per la precarietat, la temporalitat i la parcialitat, i la reducció progressiva de la cobertura social han fet que a Catalunya la població que està en risc de pobresa, tot i disposar d’una feina, no hagi parat de créixer, en termes tan absoluts com relatius. Així ho va revelar ahir Comissions Obreres en un treball titulat Una aproximació a la pobresa en el treball, coordinat per Romina Garcia, responsable de l’àrea del mercat de treball del sindicat. L’estudi constata que, tot i una lleugera reducció de la incidència de la pobresa entre els assalariats entre el 2013 i el 2015, a partir d’aleshores, i malgrat la teòrica recuperació postcrisi, en els dos últims exercicis estudiats (2016/17) la xifra de treballadors amenaçats per l’exclusió social ha repuntat i ja és de 391.400 persones. Això vol dir que un 12,2% del total de persones treballadores tenen risc de pobresa tot i disposar d’una feina. D’aquesta manera, el teixit social català s’està deteriorant fins al punt que el 2017 la proporció de població en risc de pobresa ja és d’una de cada quatre persones, taxa equivalent a més d’1,15 milions d’habitants.

Garcia va indicar que durant el període de crisi i també en els últims anys, “la precarietat no tan sols s’ha estès, sinó que s’ha consolidat com a model laboral”. A més, hi va afegir: “Una dècada després de l’inici de la recessió, uns 292.000 llocs de treball no s’han recuperat i més de 430.000 persones estan encara sense feina.” A això hi cal sumar que el mercat de treball està “deteriorat, és precari i està castigat i no té capacitat de crear ocupació de qualitat” que reverteixi en una millor capacitat de consum a les llars. Finalment, i aquesta és la tercera pota de l’estudi, també està fallant el sistema de protecció social, que disposa de menys recursos i exigeix més requisits per ser aplicat als que el necessiten.

L’estudi de CCOO observa un nou indicador, que és el que anomena “atur latent”, i que Ricard Bellera, secretari de treball i economia de l’organització, va delimitar amb aquelles persones que, tot i no estar classificades com a aturades de manera oficial, sí que ho són en realitat. Entre aquestes, les persones desanimades o les que treballen a jornada parcial involuntària i les que no cerquen feina pel motiu que sigui però que la desitgen i podrien treballar.

Bellera va recalcar que, tot i l’aparent sortida de la crisi, el model de creixement no tan sols no ha canviat, sinó que ha empitjorat les condicions dels treballadors. “Amb uns salaris minvants –va destacar Bellera– no es pot generar un teixit productiu fort ni volums de negoci”. A més, va alertar: “Els elements de valor afegit, com ara la innovació i la formació, queden en segon terme, amb un teixit crematístic que genera inestabilitat i que afecta la sostenibilitat del sistema de benestar, i no únicament de les pensions, sinó també l’educació, la sanitat...” Bellera va condemnar la “violència estructural” i la “perversitat” que fa que la precarietat real es vagi introduint entre els joves amb termes fal·laços com ara “llibertat” o “flexibilitat”.

CCOO reitera el rebuig a la reforma laboral del 2013 i insta al compliment de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), la lluita contra el frau en la contractació perquè “els llocs de treball estructurals siguin indefinits”, i l’extensió de la renda garantida de ciutadania (RGC).