Patronals i sindicats

Els elements humans que formen una empresa són els patrons i la mà d’obra o assalariats. La suma ens proporciona la producció. Els patrons representen el capital, element imprescindible. La mà d’obra representa el treball, també imprescindible. En el sistema econòmic en què vivim, el capital controla la mà d’obra. Potser perquè el seu poder està més concentrat que la mà d’obra. El capital s’organitza amb patronals que atenen tots els problemes propis del capital a les empreses. La mà d’obra s’organitza a través del sindicats. Aquests acostumen a ser diversos, de manera que la seva força enfront de les patronals disminueix.

No sé quin serà el futur de patronals i sindicats. La solució que es pot descartar és la solució comunista, sigui la leninista, sigui la dels xinesos. La primera va fracassar definitivament, mentre que la solució xinesa és una dictadura, o sigui, no acceptable en una democràcia, un dels principis bàsics de la societat. No es pot renunciar de cap manera a la llibertat d’expressió i d’actuació.

Un principi de patronats i sindicats, que s’oblida sovint, és que uns i d’altres tenen drets i deures. Hi ha tendència a donar la prioritat als drets sobre els deures, un error fonamental. Resulta delicat i difícil de definir quins són els drets i els deures, però els dos conceptes hi han de ser.

Un concepte bàsic és que la mà d’obra assalariada tingui una formació professional. Posaré un exemple que vaig viure: en els primers anys de la democràcia hi havia líders sindicalistes que no sabien llegir un balanç. En aquestes condicions és impossible negociar. Els patrons, per altra part, han de conèixer les condicions de vida de la seva mà d’obra, els preus de l’habitatge i de tots aquells elements que permeten viure amb dignitat. El nivell de formació serà sempre favorable als patrons, que tenen o poden tenir títols universitaris, però la mà d’obra té l’experiència pràctica, arran de terra, que pot compensar aquella diferència.

En un futur proper hem d’esperar que la mà d’obra –el factor treball– tingui cada cop més formació professional. Aleshores es podria produir un fet que seria positiu per a les dues parts. El diàleg no seria únicament al voltant dels salaris, les pensions, les vacances, etc., sinó també sobre el funcionament de la maquinària, la logística a l’hora de fer arribar el producte al seu client, etc. Aquesta aportació del factor treball comportaria un augment dels beneficis, que en part milloraria els ingressos de la mà d’obra. El capital, en tot cas, si no canvien les coses, tindria la darrera paraula.

Els conflictes laborals són sempre negatius per a l’empresa o per als seus resultats. Les dues parts estan interessades que no se’n produeixin. Els conflictes laborals són sempre conseqüència d’una mala estructura dels dos elements bàsics: o ens trobem amb uns patrons que no accepten el diàleg amb una mà d’obra que consideren revolucionària, o uns sindicats que creuen que cremant la fàbrica o penjant el patró d’un fanal la seva situació milloraria.

La relació entre patrons i sindicats és un dels punts fonamentals d’una economia moderna. I no obstant, se’n parla poc i tard. La mà d’obra hauria de sumar la formació professional a la seva experiència i els patrons haurien de completar els seus estudis en una escola de negocis amb un curs accelerat de psicologia o, en alguns casos, de psiquiatria. Tots hi sortirien guanyant.